.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

diumenge, 1 de novembre de 2015

Batalla dolçainera valldalbaidina...







Castalla, dissabte 31 d'octubre de 2015.


I així de sopetó, i sense pensar-m'ho dues vegades, en gelar-me en la Fira, he pillat el vehicle i he fet cama cap a Castalla. Hi havia el primer Certamen per a gran colla de dolçaines i percussió, i "mera", que m'ha fet ganeta la circumstància... Resulta que l'obra obligada ha estat una nova peça de Saül i això de les estrenes sempre em fa curiositat sana. I res, que el xicon li ha posat "Esclafamuntanyes"..., efectivament, el nom del meu primer blog (la prehistòria d'aquest Can Carrasca dels nostres dolors...). Però ho ha fet per bé i per homenatjar Valor (Enric) i la rondalla (una obra mestra de la literatura universal. Si no l'heu llegida, ja va sent hora...). Què dir? Que m'ha deixat de pedra per l'agilitat, la bellesa d'alguns moments absolutament cèlics, i la força continuada, un arrap al tou de l'ànima en goig... Senyor Socarraet, el que parlàvem vos i jo? Mel!



El primer que m'ha fet gràcia ha estat la tria de Castalla per mostrar la potència dolçainera de la Vall d'Albaida; un camp neutral que ha enfrontat, a bé i a bo, tres agrupacions on, ja veieu quines coses du el diari, tinc gent que m'estime de debò... Grup de percussió, metall i dolçaina Raval Jussà, d'Albaida; Grup de xirimiters i tabaleters l'Aljub de Bocairent i Grup de dolçaines i percussió La Colla, d'Ontinyent. I tot, organitzat pel grup El Sogall, castallut, que ha tingut a bé embarrancar-se en un projecte com aquest, de manera meritòria, per suposat, però també amb algunes formes que preferisc deixar com a estridents. La rebolcada que li han pegat a la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters per la seua nul·la col·laboració ha estat d'aquelles que couen; tant que no l'ha poguda rebatre el representant d'aquesta avergonyida entitat en el seu intent de presa de paraula (tan forçada), del massa nerviós i llarguíssim final...


A tots, gràcies per fer sonar tan i tan bé els nostres instruments tradicionals i amb una tria partiturial que supera determinades sobrevaloracions que, ara mateix, estan desfent el patrimoni musical (almenys el fester), i al nostre parer, clar. 

Dels morqueros, m'ha agradat la presència, i la interpretació de les dues darreres parts (Aigua i foc) de l'obra "Manises" d'Antonio de la Asunción. Dels cardaors la interpretació d'"Esclafamuntanyes" i la solvència mostrada amb el no massa fàcil "Quadern de Bocairent" de José Rafael Pascual Vilaplana, que dominen a la perfecció com a peça que els és pròpia. Dels meruts..., per favor, que algú els diga que no cal fer vídeos èpics per presentar-se, que resulta massa... Bo, allò semblava el tràiler d'"El Senyor dels Tudells", properament en els millors cinemes... Anem al bou: al meu parer, l'"Esclafamuntanyes" l'han entés millor que els altres i els ha sonat més àgil, però també més nerviós. La tria, però, del "Lament" de Saül, tan acollonidorament bonica com és (ei, com vaig a no dir-ho si tinc el 50% de la dedicació de l'obra, en condomini amb la meua germana), el fet mateix d'atrevir-se a l'encarament amb ella, ha estat com un actuar sobre segur. Això que dius anem a arrassar... I efectivament, i afectiva. Tercers els de la Morca, segons els del cardar i primers els de la Mera Pitxera... 


I les nostres felicitacions als tres grups..., i a qui ha tingut la genial idea de versionar les càntigues de Santa Maria com última peça d'exhibicicó del Sogall sense comptar amb Luar na Lubre, ehem...!

Me'n vaig content per l'espectacle viscut, d'altíssima qualitat, i amb les paraules d'una persona que m'estime molt i amb qui anit vaig tornar a conversar després de massa anys sense fer-ho. D'aquestes coses dels concursos, tampoc no n'has de fer massa cabal. L'important no és el premi final sinó la motivació que es crea en el grup. Realment, serveixen per fer pinya. Motiven internament i et fan superar-te. Et fan millor en millorar.

Que així siga doncs, tot a fi de bé. Això sí, el bon espectacle ja no ens el furta ningú...




1 comentari:

elSocarraet ha dit...

Ja està pel You... Te moments molt inspirats, a l'alçada del nom... Tenies raó: ...en el clau i a la primera!