.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


dissabte, 31 d’octubre de 2015

A la presentació del primer llibre d'Enric Pellicer

Bellreguard, divendres trenta d'octubre de 2015.

Ja fa un any, o el farà en poc temps, vaig acompanyar la llavors meua parella a presentar el seu llibre de poemes, mirífica obra de vidre, a Gandia. Entre el públic hi havia Enric Pellicer. Vam prometre que, quan presentara el poemari que assegurava que estava embastant, acudiríem. Jo he acomplit amb parròquia i hui m'he plantat en el saló d'actes aquest, ple que és cosa de fregar-se els ulls per creure-s'ho. Encara acostume a acomplir les meues promeses, per més quilòmetres que em toque fer...



Una presentació tan multitudinària com senzilla. Ha cantat Liuard una peça a la guitarra i a la guitarra una peça ha interpretat Adrián Malonda. M'han agradat els dos. Ha parlat Ángela Ballester, ben poc ha dit, i també Joan Palomares, que ha dit ben poc. Encara com ha parlat el protagonista de la vetllada sobre la vida i la poètica en un vídeo presentatiu i representatiu, i en directe tot rememorant alguna anècdota gloriosa de la darrera setmana d'autor-publicista i alguna cosa més de l'obra. Poc s'ha parlat de poètica, potser tampoc no era moment... 

Tinc ganes de llegir aquesta peça "d'estrena" d'una veu que, si equival a la personalitat que l'autor transpunta, promet. Pròleg de Josep Piera, disseny d'Àlex Seguí, i no veig en cap lloc cap nom d'editorial. I això m'agrada... Autoedició? Ho preguntarem; em sembla una aposta interessant...

I què diu l'autor a la contraportada especificativa? Que és una mescla de relat i poesia la cosa, una esperança de silenci. Un estat d'ànim que remescla enyorança amarga i alegria... Una conversa amb els seus records formadors, i una carícia anhelada i tot... El bes trobat, el tot i el no-res... Vida entre llençols, crit de victòria... Serà molt interessant si tot açò plegat s'acompanya de bons versos. Ja vos ho diré en llegir. De moment, vos passe un poemeta que m'ha despertat interés...


Conscient

La vida va començar
quan a l'escriure el teu món
en un full en blanc,
vaig ser conscient de què et volia,
fins i tot,
en les històries que encara no havia escrit.


A la fi de la mar hi ha un horitzó que és l'horitzó de l'altra banda de la mar, on hi ha alguna persona fent el mateix que nosaltres fem ara mateix...
Vos ho he dit i vull dir-vos-ho; caldrà capbussar-se enllà del mar...