.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dijous, 22 d’octubre de 2015

Vinga preguntes..., però en anglés!






Bigastro, dimecres 21 d'octubre de 2015.

Al meu institut es solen fer un bon nombre d'activitats. Per diverses circumstàncies, no acostume a participar en elles, sovint perquè la sort no m'acompanya... Quantes vegades m'he posat malalt davant d'una excursió o d'una obra de teatre? Però no, aquesta vegada he pogut acudir a una obra de teatre, i he disfrutat de valent!

Res, que el Departament d'Anglés ha organitzat una obra en l'auditori, preciós de veritat, del poble, i ens ha tocat acompanyar un curs d'alumnes de primer d'Eso. Val a dir que, en un principi, m'ho veia una miqueta costera amunt, franxutot com sóc d'estudi, una obra tota en anglés... I més d'aquelles itinerants per tot tipus d'instituts... "Forum the Company"? Qui seran? "The final answer"? Massa televisiu potser...



Potser? Com estava d'equivocat en els dubtes!!! I quin encert de programació per part dels companys anglòfils!!! M'ho he passat d'allò més bé, i si no he guanyat els tres milions de lliures esterlines del premi final d'aquella paròdia de concurs de televisió és perquè, com la protagonista del xou, vaig fallar la darrera de les preguntes de cultura popular britànica... No només he entés perfectament allò que es deia sinó que, ves per on, fins i tot he sabut el nom de l'edifici davant el qual moriren John Lennon... Però hauria jurat que South Kensintong era on actuava el Desbudellador... Serà cosa de viatjar a Londres per conéixer aquell món. Li diré a un amic si se'n vol vindre aquest Nadal...

Però hi ha una cosa que m'ha agradat més d'aquesta al·lucinant immersió lingüística d'una horeta i escaig. L'alegria i la participació dels meus alumnes. Els dos actors han brodat a base d'ofici uns papers fets a la mida de la tonteria i el ritme de l'ofici catòdic (fins i tot desmuntant-lo, com ha fet el "presentador" -egòlatra més narcisista-, a l'hora de fer-se un café amb la concursant en el moment de la suposada publicitat, tendre fins i tot...), i aqueixa tontesa buscada, era repetida alegrement per les dues fileres de xicones i xicons que s'asseien sota la meua "vigilància". I a l'hora de les preguntes, vinga a girar-se i dir-me la seua aposta... Ho han entés tot! I s'han enfadat perquè no han estat ells els triats a participar a l'escenari...! I jo, tan content... El format ha resultat amé i agradós. El fet mateix de l'explotació d'un concurs facilitava l'entesa, en repetir per activa i passiva arguments i qüestionari.

M'agrada molt aquest sistema d'aprenentatge. Tant de bo puguem imitar-lo algun dia des del meu departament perquè, pedagògicament, el trobe més que imprescindible, pobrets, només escoltar-me a mi, pesat com sóc, parlant-los en valencià... El meu aplaudiment. I ja veieu, seguiré, després d'aplaudir, demanant "altra, altra, altra...!".