.

.
"L'estel d'un esguard/ i el d'una senyera,/ la guerra i l'amor:/ la sal de la terra./ Al llavi una flor/ i l'espasa ferma".

Divisa. La Gesta dels Estels.
Joan Salvat-Papasseit.
.


.

.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Moros Vells retrobats...



Bocairent, 3 d'octubre de 2015.

Plau-me escoltar parlar de la festa des del trellat. 
I encara em plau més quan algú s'atreveix a parlar sense cossets ni complexos ni idees pontificadores dels Moros i Cristians.
Per això he disfrutat tant i més de la conferència que han organitzat els Moros Vells de Bocairent al seu maset.
Josep Vicent Ferre, en investigar un seguit de protocols notarials bocairentins relacionats amb les monges agustines, ha vingut a trobar, també, un document interessantíssim sobre la fundació, davant notari, d'una companyia de Moros per acompanyar amb dispars la processó del patró sant Blai el 1852, uns pocs anys abans de la "refundació" formal (potser només socio-política i reformadora-controladora) de la festa morocristiana el 1860.




Les explicacions que ens ha oferit han estat precioses. No hi ha com estimar-se el món de la pròpia festa i conéixer-la tan profundament com per a parlar com ho va fer el senyor batle. I el millor de tot, per a mi que n'estic afectat, és la senzillesa dels plantejaments: sempre documentals i desapassionats, a més de despullats de llegendari i de cap càrrega xovinista.

El document en sí té un interés que supera el fet fester bocairentí, car confirma una manera de celebrar que ja inclou elements que tenim com a tan tradicionals com la ratlla, la ratlla de la misèria, la funció dels capitans i alferis (amb el tema tan interessant de la reserva de pólvora del primer pel segon per acabar les festes)..., m'ha deixat més satisfet encara l'aspecte sociològic que es desprén de la funcionalitat de la capitania, la permanència dels festers després dels anys en què han ostentat càrrec, els compromisos econòmics i les seues derivacions i, sobretot, el tractament de la música com a la despesa més gran ja llavors d'una comparsa..., i el tractament cap els músics (impagable en una tal documentació). Una joia d'acta notarial que esperem, en candeletes, poder llegir detingudament, junt l'anàlisi que el senyor Ferre està preparant, en el proper programa de festes de Bocairent.
Són aquest "Moros" els Moros Vells? Tot apunta a què sí, però no serien "Vells" fins que no aparegueren els Marrocs ni els Marins... Els Mosqueters ja són altra cosa molt més complicada de desembolicar... Esperarem pacientment. Tampoc no queda massa ja...


En veritat, he aplaudit de valent. Tant de bo aquesta troballa, i les altres que aniran venint, comencen a donar llum on només hi ha un fum que no és de trabuc ni arcabús, perquè el confonem amb els interesos partidistes i agranadors cap a casa de bona part del gremi investigador morocristià. Sí, encara estem així, amb el carro pel pedregal, que ni l'internet ens du per la bona senda...

I com que era la primera vegada que entràvem al maset dels Moros Vells, immortalitzàrem el moment fent-nos una fotografia amb el senyor Agustí Belda, Romà Francés i la Mahoma "in person".