.

.
"Au, vinga, amunt, amunt!/ Obre els teus ulls i amunt!/ Puja a la barca amb el teu bagatge/, i recorda fer la vida teua!"

Tinc un clavell per tu.
Lluís Llach i Grande.
.


diumenge, 4 d’octubre de 2015

Mariolegem per Agres...



Tornem a Agres, ben animats. Ens espera l'Aplec de la Mariola. El tercer que s'organitza. I la cosa té una bona pinta... Arribem a la sobretaula i ens trobem a la gent que baixa el dinar a la plaça de l'Assut escoltant cants ovidimontllorians. No pot haver-hi millor rebuda. El cantant fa referència a què algú ha tacat amb blaus d'odi el mural commemoratiu... Ja farem per veure'l. La gent aplaudeix a rabiar, i jo em perd un poc entre les paradetes de la fireta. Ves per on hi ha alguna cosa que m'interessa... 


I res, que volem escoltar les experiències que ens conten les escoles rurals agrupades que han volgut sumar-se a la jornada, que analitza l'estat educatiu als pobles. Perquè l'escola rural, ben clar ho tenim, suposa pobles vius.


La primera experiència la reconta un pare ontinyentí que viu i educa el seu fill al CRA Castell de Carbonera, dels meus estimats Otos i Beniatjar. M'agrada molt escoltar parlar de vivència directa del territori, d'avenç, d'idealisme dut a la pràctica i de possibilitats de futur. Després és el torn del CRA Mariola-Benicadell. Són tres les mestres que ens parlen de les seues experiències a Alfafara, Agres i, sorprenentment per al meu entendre geogràfic, Gaianes... Quina meravella escoltar-les i anar resseguint les propostes que plantegen! Aqueixa és l'escola que m'enamora, la de la gent enamorada de la seua feina! Els plantejaments d'arrelament, d'aprofitament màxim de l'entorn, de participació de la societat en l'escola de manera directa, clara, plana i continuada... La voluntat d'unir, de fer créixer solidàriament, són eines d'un interés ben gran, i aquestes posades en comú considere que reforcen una idea que ací s'ha exposat: L'escola del poble és la del futur, si volem pobles i volem futur. Gràcies per compartir les experiències. He eixit reforçat en la meua creença sobre l'esforç educatiu. Admire aquests mestres... 
Ah, i el fet que el senyor alcalde d'Agres conteste tan clarament les paraules del públic sobre temes tan interessants com el lloguer a les persones que puguen arribar al poble, unitats familiars de tot tipus, per acreixer-lo i viure'l pel fet de la garantida qualitat escolar, o també de la necessitat dels menjadors escolars i socials, m'ha semblat encara més enriquidor pel debat.



En eixir de nou a plaça i tornar-nos a encantar veient, xarrant i embadalint-nos del lloc (ja ho sabeu, un dels bells racons de món), ha començat el passacarrers dels dansadors i els cabuts... Quina alegria tants anys com no els podia aplaudir... I més hem aplaudit quan ha començat la dansada... Llàstima que tanta cosa coincidisca i l'agenda ni la vesprada no puguen aprestar-se... Ens n'hem anat sense sumar-nos al corretasques, que la cosa prometia... 


El meu agraïment per la meravella de la trobada. I el meu ànim als organitzadors perquè seguisquen fent camí. Camí de País i Nosaltres a nivell de poblets de comarca serrana. La meua manera preferida de fer bategar la vida...