.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Adéu, Drac, i moltes gràcies...



Banyeres de Mariola, dissabte 17 d'octubre de 2015.

No sé si distingireu bé la imatge que reflecteix la foscor de la fotografia... És una de les Mahomes dels Moros Vells banyeruts que està mirant-se la pel·lícula de la darrera Llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa. 

Aquesta nit ens hem reunit a aquell bell maset els tants Llegendaris com som per tal de sopar com cal i dir adéu a aquest any tan bonic de representació. He gaudit molt tornant a veure l'obra (la tercera vegada enguany...). Cal dir que la cinta està molt ben gravada i sonoritzada, cosa que s'agraeix moltíssim. Sé que la disfrutaré molt... Ha estat, per cert, una passada, contemplar-la des d'un racó de la grandíssima sala i a la vora del seu autor i director, Jordi Garcia. Hem comentat molts passatges, i els dos hem pogut emocionar-nos en moltes ocasions per la reacció dels actors i amics de la Llegenda. M'ha sorprés molt com s'ha fet el silenci en dues ocasions. La primera era al·lucinant: la primera aparició del Drac. La segona ha estat molt tendra, la història d'amor entre els Donzells i les Donzelles.. Costa creure que tanta gent actue tan bé, tan natural; és cosa, de ben segur, de la precisa i experimentada direcció i la il·lusió que cadascun dels personatges aporta al tot global. Un moviment de masses que queda d'allò més bé i et deixa al·lucinat..., xe, li he dit a Jordi; sembla una superproducció de Cecil B. de Mille. I si ens hem rist quan m'ha vingut que, la cançó reivindicativa de l'escena de les Dones s'assembla al "Bella Ciao"... Si podeu fer-vos amb una còpia de la cinta, ho agraireu. M'ha agradat tant com han tret els preparatius i, com no, l'homenatge a Adrià...


I per a que quede constància, una foto que ens han fet junt a les forces vives de Banyeres. Un servidor, junt al senyor Alcalde, el senyor Rector, Jordi (més que una institució ja...) i més gent que m'aprecie...

Ah, i molt divertit l'acudit. L'alcalde que, abans de ser-ho, va fer d'Agutzil de la Llegenda, ha encetat el seu parlament amb el "Vilatans i Vilatanes" de l'obra, i jo, com no aneu a suposar-ho si sabeu com sóc, m'he emocionat del tot...


Adéu de nou, al Drac i la seua gent. Prompte ens trobarem de nou per preparar més llegendes. Descanseu i prengueu forces...

Me n'he tornat cantant que sóc un Drac molt famolenc... i m'ha parat a bufar dues vegades la Guàrdiacivil... Sort que un servidor no beu...