.

.
"Si la mort ve a buscar-me/ té permís per entrar a casa/ però que sàpiga des d'ara/ que mai no podré estimar-la".

Vida.
Lluís Llach i Grande.
.


.

.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

A Bocairent, al caliu (fort) de la fireta...





Bocairent, diumenge 18 d'octubre de 2015.

Increïble però cert... No serà que la Guàrdiacivil no dorm i s'han estat toooota la nit esperant que tornara a pujar jo el Barranc de l'Adern (de Bocairent pels ontinyentins i d'Ontinyent pels bocairentins), que m'han tornat a fer l'alto? No. M'asseguren que no sóc el centre de l'univers; a les huit del matí no estaven, que justament és quan el port es converteix en una pista de carreres de motos...

Malgrat tots els malgrats, hem pujat a Bocairent, que vivia la no-sé-quantes edició de la fireta que munten a meitat octubre i que no està gens malament. La plaça i uns quants carrers s'omplen absolutament de gent famolenca d'activitat i contemplació de novetats. Certament, hi havia cosa d'interés enguany. Jo m'he firat dues xapes per a la nevera de la paradeta feminista. Si s'ha rist ma mare quan li he ensenyat això de "Feu fora els vostres rosaris dels notres ovaris...". Ho he passat bé al sol intens octubrenc. Ací no passa com a aquella "ciutat" de l'altre dia, no... Quan la gent et veu, i quan veus a la gent, hi ha aturada, salutació i conversa, i tot seguit un desig de que les coses vagen bé i de retornar a veure'ns aviat...

Ah, i hi ha els Cabolos. Trobe molt interessant la participació dels Cabolos, com la dels Moros i Cristians, en una festa d'aquestes que fa poble i ven poble. Estic tan acostumat a les firetes políticament interessades, parle de les de cap de setmana usades/organitzades per ajuntaments per promoure un cert sector i un cert indret..., que trobar un lloc on s'acull tanta entitat del poble, tan variada i amb tanta voluntarietat, només fa que alegrar-me. D'ací que puge, cansat i tot. D'ací que m'abellisca passejar malgrat la marabunta. Parlar amb els venedors, sobretot amb els amics venedors momentanis. Disfrutar d'un matí preciós que em prepara pels gloriosos matins que vindran a la Fira de les Fires, que ja assoma el cabet pel Tots Sants que vindrà.

I insistisc. Estan els Cabolos.
Un senyor que conec de quan allò del llibre de poemes que vaig fer pels Moros Marins, en veure'm, m'ho ha soltat... "És enterar-te que ixen els Cabolos i ja et tenim per ací...". I tan que sí. Són una cosa tan gran per a mi... Juanjo m'ha fet una foto amb el Mestre. Espere que haja eixit bé... De moment, la dels Cabolos és la primera loteria de Nadal que he comprat. Veurem la sorpresa que s'endú el meu nebot Abel quan veja que li he comprat un numeret...

Algun dia vos parlaré amplament dels Cabolos...




De moment, espere ja que arribe el fred. Com que han tapat la font amb una mena de manteta, supose que no tardarà...