.

.
"Roïnat el tronc, rebrots tendríssims cries. Si enllosassen la terra, brotaries/ per les mateixes juntes... I en pocs dies/ les lloses més pesants alçaries".

Martí Domínguez Barberà.
.


Falta ben pooooooooooooc....!

.

.

divendres, 11 de setembre de 2015

Estimats somiatruites...

Bigastro, a 11 de setembre de 2015.

Estimats futurs alumnes...

Aquest somiatruites que vos escriu, hui somriurà... Escoltar-vos ja pujar i baixar escales, com proveu de colar-vos en l'ascensor, com busqueu perduts la vostra classe entre la nova distribució del gran edifici, que vos enyora com jo, serà tot un goig... De nou, i entre tots, l'omplirem de vida...

Encetem un nou curs, ja anem cap a l'any 16!. Les xifres em maregen perquè veig com passa el temps. Vosaltres no sabeu perdre'l, i el millor de tot és que feu que nosaltres no puguem perdre'l... No sé com serà el curs, no sé ni com sereu vosaltres perquè enguany gairebé tots els meus xicots i xicotes sou "nous" per a mi. Jo seré "nou" per a vosaltres, i això, supose, ens farà jugar amb confiança... Sense saber-vos, ja vos estime. Així sóc jo..., i no vos preocupeu, que tardaré a aprendre'm els vostres noms, que jo també sóc així...

M'agrada escoltar-vos parlar, que em conteu mil històries i projectes. Si vos puc ajudar en alguna cosa, em trobareu sempre disposat, això vos ho puc garantir. Ja pot ploure'm a l'ànima que sempre estaré al vostre costat. Ho tinc per vocació. Encara sóc dels qui estan enamorats de la seua feina. Vosaltres no vos talleu, proposeu, creeu, inventeu..., entre tots, anirem fent. Adore la vostra imaginació, fa que s'eleve la meua... Voldria que somriguéreu, que treballàreu amb alegria, que vos arrisqueu, que les equivocacions ens són sempre lliçons positives i qui no ho intenta no se n'ix... Vull que vos respecteu i em respecteu, això sempre. No useu les xarxes mobilitzadores per fer dany a altres o a vosaltres mateixos de retruc. Comuniquem-nos!  La paraula sincera i directa sempre ha de ser benvinguda, sense cap bloqueig. Somiem truites, compartim-les, treballem, millorem en el possible els nostres dies i les nostres vides.

Benvinguts a casa vostra, sóc Sergi Gómez i Soler, "Carrasca" de malnom familiar per part de mare. Seré el vostre professor de valencià enguany. 
Ah, i per cert, dugueu-vos de casa l'esmorzar. Sembla que no tindrem servei de cantina fins entrat novembre...





Somiatruites
Albert Pla

Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny,
on només hi estudien els nens...
On només hi estudien els nens que somien en truites,
és l'escola dels somiatruites...
És l'escola dels somiatruites...
On només hi estudien els nens que somien en truites.

I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
i a mitjanit despegava i volava i volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop
i es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Així... Com feien? Era:
Au au au auu...

I la Fina que somiava que respirava sota de l'aigua
I mai s'ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah! I a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i
les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
i se n'anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei.

I el Gerard que somiava que era un gat
que somiava que era en Gerard que somiava.
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava,
i la Roser que somiava que la mare mai la renyava,
i la Cristina que se n'anava xino-xano a la Xina
i parlava xinès de la Xina:
Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...

I l'Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i de tant que somiava mai es despertava
i a l'escola és clar mai s'hi presentava,
però la mestra mai li posava una falta i sempre
l'aprovava.
I és que l'Albert estudiar no estudiava,
però somiar carai si somiava.
Carai quina senyoreta que simpàtica que era
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta a les nits de lluna :
lailo lailolailololai... ole olele...

Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny,
on només hi estudien els nens...
On només hi estudien els nens que somien en truites.

I el Ramon que somiava coses tan estranyes
que és impossible explicar-les.
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
és millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes,ni reixes, ni mestres, ni tonteries d'aquestes,
només finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes,
i mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Glu glu glu glu……."