.

.

"-Seràs roure, seràs penya,/seràs mar esvalotat,/ seràs aire que s'ìnflama,/ seràs astre rutilant,/ seràs home sobre-home,/ perquè en tens la voluntat./ Correràs per monts i planes,/ per la terra, que és tan gran,/ muntat en cavall de flames/ que no se't cansarà mai./ El teu pas farà basarda/ com el pas del temporal./ Totes les veus de la terra/ cridaran al teu voltant./ Te diran ànima en pena/ com si fossis condemnat."

El Comte Arnau.

Joan Maragall.

.


divendres, 4 de setembre de 2015

Carrasca cremada...




Com sabreu, la vida m'ha obsequiat recentment amb una nova prova per tal de comprovar si me l'estime i si sóc digne d'un bon futur.

Ara mateix, voldria ratllar en papers d'aire possibles camins i dreceres, però el cansament i el desànim m'aconsellen primer guarir-me.

Per a provar de refer-me, necessite descansar per un temps de les xarxes socials, dels blogs i dels altres menesters públics, per retrobar-me l'animeta.

Així que em perdonareu, però mentre no cure les branques i no puge la saba, no podré rebrostar ni riure amb el vostre vent.

Vos dic un finsdesprés amb aquestes paraules de la Dansa del Vetlatori cantada per Carraixet, com agraïment als qui heu estat al costat...


"No hi ha consol per a mi,
però una cosa us diria:
gràcies amigues i amics
per la vostra companyia".