.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dimecres, 12 d’agost de 2015

El darrer article que he publicat: els balls de bandera valencians


Publicar al programa de festes del Camp de Mirra sempre és un plaer. En cap altre lloc em sent tant abraçat, i tal i com estan les coses aquestes de la publicació de tema festiu, és un estima que agraïsc i a la què, en la mesura del possible, intente respodre. Per això l'esforç de posar-me a redactar en ple mes d'exàmens, sempre amb la voluntat que aquell que puga llegir-me, també puga gaudir. 

De nou doncs, moltes gràcies a l'Ajuntament del Camp de Mirra i a Romà Francés per oferir-me l'oportunitat.

Enguany, parle de banderes. Més que res pel fet que el Campet és l'únic poble que guarda el costum per partida doble. Vos ho conte... Estava jo al Palomar, acabat de veure el Ball de la Bandera de la festa del Xop, molt enfadat per un gest veritablement horrible que feu el ballador. I allí mateix, a la terrassa fresca de casa d'un amic, assegut mirant el caramull verdós del cop totèmic, vaig començar a ratllar idees per a l'article. Home, que no podem deixar que, potser per ignorància de la importància històrica i etnològica d'aquest tipus de ball, se'l menyspree pels mateixos dansants... La seua riquesa és tan gran, i la bellesa plàstica quan es fa com cal... I bé, ací teniu el resultat. Espere que gaudiu també en llegir-lo. Ja veureu quanta cosa curiosa...