.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


.

.

dimarts, 30 de juny de 2015

Sobre unes paraules del nou molt honorable President...




"Recordo el relat d'un vell intel·lectual laic europeu que explicava el conte d'una aranya que amb molt d'esforç aconseguí teixir una teranyina imponent, la més gran mai imaginada. Era tan imponent que un dia va observar que el fil a través del qual havia crescut s'havia fet vell i desmereixia. L'atac de supèrbia va suposar, en trencar-lo, la fi de la gran obra i la fi del mateix aràcnid.

Hi ha un fil que ens uneix al que som o, almenys, a una part del que som. Digueu-li identitat o, simplement, la necessitat que tenim de sentir-nos part d'una cadena que és forta, perquè cada baula manté la posició".


Aquestes paraules les va escriure el senyor Joaquim Puig i Ferrer dins  pròleg del llibre que Abel Soler i un servidor de vostés, Sergi Gómez i Soler, vàrem confeccionar sobre el magnific Sexenni de la mai prou exalçada Morella. 

Nou anys després, el senyor Puig, que llavors era batle de la forta, fidel i prudent vila i ciutat, ha esdevingut molt honorable President de la Generalitat Valenciana. 

Ens congratulem. I desitgem que el seu govern responga als títols de l'estimada ciutat i siga de profit pel malferit poble valencià. Cal que qui encapçalarà el camí siga baula ben posicionada perquè la nostra identitat, el fil que ens uneix al que som, seguisca trenant-se, i que cap supèrbia acabe amb les nostres esperances de seguir filant i teixint vida, com fa, encara, certa aranya d'art subtil.