.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

divendres, 26 de juny de 2015

Paco Muñoz: algun any hauríem de guanyar els moros... (Carta oberta a Toni Mestre)

L'amic Paco Muñoz ha publicat aquest text en el periòdic Levante de 25 de juny. Ha tingut el detall d'enviar-me'l. M'ha agradat tant que, amb el seu permís, vos el passe ara mateix perquè pugueu també vosaltres gaudir-lo. Gràcies Paco. I que visca la primavera...





ALGUN ANY HAURIEM DE GUANYAR ELS MOROS....

 ( Carta oberta a TONI MESTRE)

Toni: només dir-te que allò que tu escrigueres i que  jo he cantat durant tants anys ha passat.     
                        “Sempre ens han guanyat la guerra
                        els anomenats "cristians"
                        als altres, ja ens diguen moros,
                        jornalers o assalariats.
                        Tinc ganes de fer Història
                        i escriure-la en valencià;
                        una Història on els vençuts
                        de tants segles guanyaran. “

No se si t’ho creuràs. Però sí, és allò que escrivia Antonio Machado
                       
“Al olmo viejo, hendido por el rayo 
                        y en su mitad podrido, 
                        con las lluvias de abril y el sol de mayo 
                        algunas hojas verdes le han salido.”

Encara ho podré vore. Sóc feliç. Ja veus que em conforme amb poc. El Miquel Martí i Pol m’ ho recorda:

“Hi hagué una primavera inesperada
i la gent de la vall, rejovenida,
cantava tot tornant a casa seua
i guarnia finestres i balcons
amb les flors acabades de collir.
L' aire era net i la passió hi creixia
amb un provocatiu entusiasme.”

Quina nova primavera, ampla i llarga, estesa pels quatre racons del País!

El meu desig és que no llancem a perdre tantes esperances i tants somnis, perquè mai més siga menester preguntar Què vos passa valencians?

Toni, de la meua part els ho contes a l’ Ovidi, al Fuster - ja ho sabrà, de segur- a l’ Estellés, al Lleonard..., a tots els amics que, al teu costat, se sentiran ben contents.

Imagina’t: podré dir País Valencià sense que em passe res. Quina meravella!

Una besadeta per a tots
                                                                                              Paco Muñoz