.

.

"-Seràs roure, seràs penya,/seràs mar esvalotat,/ seràs aire que s'ìnflama,/ seràs astre rutilant,/ seràs home sobre-home,/ perquè en tens la voluntat./ Correràs per monts i planes,/ per la terra, que és tan gran,/ muntat en cavall de flames/ que no se't cansarà mai./ El teu pas farà basarda/ com el pas del temporal./ Totes les veus de la terra/ cridaran al teu voltant./ Te diran ànima en pena/ com si fossis condemnat."

El Comte Arnau.

Joan Maragall.

.


diumenge, 9 de novembre de 2014

Rondallem-nos tots de vella Vall!




Ja és cosa feta i treta a la llum, el llibre de les "Rondalles de la Vall i del Vell"... eixe no digues blat fins que el tingues segat ha costat bastant pel que sembla de tenir-lo al sac lligat. Una espera llarguíssima, forçada a més per les ganes que teníem de trobar a mà aquesta edició! Ara mateix està ja a l'abast de qualsevol, per sis eurets de no res, a les oficines de l'editora, Caixa Ontinyent. Tot un cúmul de cultura de la bona per anar gaudint a glopets. 51 primeres històries d'un projecte escolar que considerem més que magnífic, únic per les característiques i necessari del tot atés l'estat actual del fet de la cultura social, deixadíssima de la mà de qualsevol que puguera fer alguna cosa per mantenir-la viva.

Un pessic d'ell vos en xarrarem. Els autors són els xiquets i les xiquetes de primer d'ESO de l'IES Manuel Sanchis Guarner, de Castelló de les Gerres, durant molts primers d'ESO, però també els professors... i totes i tots els qui hem anat sumant-nos. Que, poc a poc, el "Vell" s'ha transformat en un ent d'il·lusió per a moltíssima gent! Mireu sinó les dades publicades: 9 anys de feina, 500 alumnes. 1000 persones majors entrevistades de tota la vessant oriental de la Vall d'Albaida, amb participacions saforenques, i romaneses i tot! 100 rondalles recopilades i un bon grapat de lletraferits enamorats d'aquesta història que han participat enquimerats per la tendresa del projecte... 
La iniciativa pretenia fomentar la nostra llengua, però també recollir el costumari social, cultural, fester, agrícola, comunicatiu, a través d'un ingent esforç que pretenia tornar a posar en valor l'oralitat amb què hem bastit durant segles la nostra forma d'entendre el món.

Ara, a gaudir-lo, el món i el llibre que el conté. Serà doll de moltes més experiències escolars, perquè el treball continua... No només hi ha materials per editar un altre llibre sinó que, a més, de les històries recollides es fan unitats didàctiques i novelles propostes, teatrals, poètiques, artístiques..., que aprofitaran el canemàs llegendari per aprofundir més en l'arrel malaltissa del nosaltres comú. Jo no sé si aquest treball aprofitarà per allò de fer més comarca i més país que tant sovint es vol vendre en qüestions d'aquestes. Em conformaré amb que haja creat i cree ciutadans que valoren la tradició que dibuixa els nostres horitzons, els sentimentals i els que caldrà superar vitalment també. Que s'estimen un passat que ells mateixos dibuixen present i les lliçons que ens aporta de com érem i som, per saber passar-les a un futur de com serem. Demane poc, veritat? 
Amb aquests fulls, ens coneixerem més amb l'aprenentatge de les facècies i morals que traurem de l'amable lectura; a nosaltres, als veïns, als veïns que foren i als qui eternitzaran demà els vícis i virtuds dels qui tresquem anímicament per aquesta terra tan blanca.

Per la meua banda, voldria agrair a Pep Estornell Català que haja volgut comptar amb la meua participació en el joc aquest afortunat... Una participació ben curiosa, perquè crec que sóc l'únic dels autors que s'ho ha guisat i menjat solet... Sí, m'explique. No són rondalles que m'hagen contat els xiquets les que he passat a net sinó tretes del meu propi passat..., licències d'aquelles. Ara mateix, se'm publica la vella història de com el sant Blai de Bèlgida passà a residir a Montaverner i la vida i amistat del moro blavet, Al-Àzraq, amb el seu capità "Aben Baçol" i l'ombria del Benicadell... Siga com vulla, em sent molt orgullós d'haver jugat en una obra tant i tant rebonica. I com que tinc bona gana, espere que els senyorecos de la caixa de les comarques eixa, coprínceps de ma casa que són, tinguen a bé accelerar la propera segona edició! Jo ja faig per la tasca. No sé ni quants exemplars vaig firar al Tots Sants de Cocentaina...

Vinga. Rondallem-nos amb la Vall que conta el vell...

1 comentari:

Alumnat de l'IES ha dit...

Gràcies. Únicament donar-te les gràcies. Pels ànims quan el vam començar, per la immediatesa desinteressada
en la teua col·laboració, per la bellesa de les adaptacions, pel seguiment del projecte, per facilitar-me l'accés a altres persones que hi han participat, per... per fer comarca de debò.

Pep Estornell