Diuen que l'Església Catòlica ha prohibit a la sots-presidenta del Govern espànyic el fer el pregó de la Setmana Santa de Valladolid enguany. No és certa la cosa, que el bisbe Blázquez només ha comentat que hauria preferit haver estat consultat abans del nomenament, l'home.... Però dir això mateix ja és dir molt, i massa...! Val que no prohibirà res, però bé que sabia l'home que en parlar, anava a moure la boca i que, immediatament, alçaria perdius. I havent tants caçadors famolencs com els que hi ha, amb l'escopeta carregada...
La cosa està en que l'home diu voler aplicar el Codi Canònic i res... que dins la línia prohibitiva habitual prèvia a la Quaresma que ha anat trufant els anys anteriors (no mesclar pomes amb peres en els passos fou la més sentida...), ara li ha tocat rebre a la senyora Sáenz de Santamaría. Ella paga l'ànec, que sembla que no és, al parer bisbal, una candidata factible. I tot per la seua situació familiar, que no és la que defén la institució religiosa. No veu bé el bisbe, sots-president també de la Conferència Episcopal Espànyica, que una dona casada pel civil pregone una celebració passional.
Em sembla bé la facècia. Si la institució té les seues regles i algú hi vol participar en cap dels seus actes, caldrà també que les seguisca. Si no, quina hipocresia seria aquesta?
Dit això, també cal recordar que les regles democràtiques entren contínuament en conflicte amb les religioses en casos com les celebracions culturals i festives de base creencial però de consideració comunal social subvencionable. I la cosa arriba a ser llatzerant si les festes religioses reben subvenció pública i eviten a un temps la participació de part de la societat que paga, i ho fa per idees creencials.
L'Església té dret a dir qui i qui no actua en els seus actes propis. Els pregons festius ho són?, fins a quin punt? Almenys, el senyor Blázquez té clar que un pregó no és un sermó ni un discurs, sinó un génere literari... Una casada pel civil no pot conrear un génere literari? Depén... I ací ve l'altre conflicte, el tema de la hipocresia i tal... Depén de qui siga el protagonista. Ara, els dubtes sobre la sots-presidenta semblen lògics a la llum de la coherència que es "pretén" transmetre, però no serà que la volen usar com a exemple sonor públic de caire expiatori? Només el dubte d'un bisbe i ja ha aparegut el cas en un sensefí de periòdics...
Depén de qui, sempre. Està clar, perquè açò va per barris. Mentre a la meua comarca algun rector negava la comunió als divorciats, a Madrid es beneïa el matrimoni d'una divorciada destinada a ser futura reina espànyica. Què vaig a contar-vos sobre la coherència eclesial i la Llei de l'Embut a aquestes hores. Si almenys s'autoaplicaren les pròpies regles morals... Flipat em tenen amb qui farà enguany el pregó de Setmana Santa del meu poble, pel currículum de qui el fa i per qui l'ha proposat i votat, i insisteix en parlar per darrere...
0 comentaris:
Publica un comentari