La mort també arriba als voltors...

Perquè quan Llach crida els culpables del nostre dol, diu i diem clarament el nom i els dos cognoms d'aquell que ara soterraran entre gaites, naftalines, puros i encens, molt d'encens...

L'embotiran dins la terra que agermana, que per ell cridarà d'horror, per si pot no admetre'l així al seu si de mare. Per no desnaturalitzar-lo.

I en farem mofa seca d'ell i d'ells, subjectes com s'han fet del riure més glaçat que pot guardar el món. Mentre que dels que guanyaren la història amb la seua pròpia caiguda, per ells dictada i signada, sempre en servarem el respecte major.

Algú li ballarà un pas-doble còmic. És la llei de la fel agraïda
Nosaltres, com que recordem, rosegarem el dolor que va deixar entre gent de pau que només aspirava a viure...