Es presenta el Cartell de Festes de Bocairent 2012...

Foto cortesia de Moisés Llopis i Alarcón.

Bo, sembla que ara sí que va tot de debò... Si no m'equivoque, ara mateix estaran fent a Bocairent l'acte de la presentació dels Capitans dels propers Moros i Cristians, que la cosa ja està més que ahi... tant que, com em deia el dissabte el senyor Sergent Major, quan te n'adones, ja és el 6 de febrer i te se n'ha passat tot... Sí, i tant..., recorde haver fet un poema una vegada sobre eixe misteri de la bona vida: la vida com un rotllo de pasta dolça i abellidora que va rodant i de la que vas prenent, i tot ve de nou i tot és vell... Però de nou tot comença i es fa això, ben nou, per envellir a poc, després, en la memòria. I què en queda del tot plegat? La major o menor dolçor del tast que prenem... I ja veieu; encara amb la gola plena del tortell de reis i ja hi ha qui escolta marxes mores i cristianes tot pensant en el rotllet de Sant Blai...  I això és literal del tot, perquè per més que el concert és ara, el passat divendres fou quan la cosa protocol·lària es va posar en marxa, despús ahir per la vesprada i encara encuriosits amb allò del rei i la fava del dinar de migdia...

Doncs sí, que com que la festa creix, els actes es multipliquen. Calia presentar el cartell de festes, donar el premi al guanyador i al finalista i també entregar el guardó al millor sainet fester. Tot això, junt a la representació d'aquest teatret costumista-morocristià, s'aplega en el Preludi Fester. És un acte del què tenia notícia però que no havia viscut mai, per manca d'ocasió oportuna. Enguany, però, no hem pogut defugir la invitació, perquè el tal acte esdevenia la presentació del nostre primer cartell de festes "seriós". Efectivament, com ja vos vàrem anunciar fa temps, el guanyador d'aquesta edició, la trentena, del concurs nacional de cartells de festes de Moros i Cristians a Sant Blai de Bocairent ha estat un servidor... I allí estàvem, acalorats, una vegada coneixedors darrers del com calia fer aqueixes coses del protocol, pujàrem a arreplegar el premi de mans del President de les Festes i del senyor Alcalde de Bocairent, qui tingué unes paraules cap a nosaltres d'aquelles que cal agrair, per una deferència cap a la nostra persona i obra que... que no amaga tampoc el punt aquell de sempre.... "Estima Bocairent... per més que siga d'Ontinyent!" Ai com van aquestes coses... jo que a cada poble sóc, i amb raons ben mesurades, d'aquell cada poble... Un ontinyentí ha guanyat el cartell de Bocairent? Un dels presents en l'acte em va arreglar la situació després... Home, no... ha guanyat Sergi, un enamorat dels Cabolos, de les Danses, dels moros, de tot Bocairent, un bocairentí més... I això sí que s'agraeix, sí... tant com el premi, com el quadre enorme que ja té lloc en ma casa, al menjador, en acabant de desmuntar el betlem...

I és això el que vaig agrair. M'he passat mitja vida buscant ací i allà, reconstruint històries de festa morocristianes, escrivint sobre elles. I a Bocairent, fins i tot fent conferències, una d'elles en la mateixa celebració dels 150 anys festers... I les poesies pastisseres pels Moros Marins, i tantes altres coses com hem anat trenant... Per això, veure que una obra teua, i tan simbòlica i original és la imatge enguany de la festa... La cosa produeix un orgull positiu, una satisfacció que es fa somriure, i també agraïment quan algú et felicita per l'obra i, sobretot, et pregunta els perquès, perquè li estranya no trobar cap dels tòpics morocristians i sí tots els tòpics bocairentins majors, l'sky line, la manta...

Justament el que jo buscava era la claredat simbòlica. Les nou persones representants de cada filà que davallen en la Publicació, o desfilen fora del poble... El cartell, per tant, va nàixer d'aquesta manera... A Ontinyent i en mig de la desfilada històrica dels seus 150 anys... En desfilar les dues esquadres bocairentines entre tants aplaudiments, no feia falta cap indicador, cap cartell que digués quina gent era aquella. Eren els veïns bocairentins als qui, culturalment, tant admirem des d'aquella (aquesta) part del Pou Clar, perquè els hem considerat sempre els guardadors d'unes essències compartides que nosaltres hem acabat perdent i ells encara mantenen per al seu orgull i la nostra enveja sana... No hi ha complexe ni recremor per eixe costat, res de si ets d'ací ni d'allí. Els xiquets d'Ontinyent s'adoren els seus Cabets, però també s'estimen els Cabolos bocairentins que són com si foren seus de tant que els coneixen. Tot du a una germanor general que fa que aquelles persones que desfilaren no foren uns desconeguts, no, que eren Espanyoletos, Granaers, Contrabandisetes, Suavos, Estudiants, Moros Vells, Marrocs, Marinos i aquells Mosqueters que no entén ningú per què són moros però que tothom admira per tradició i disparada... I així els volia jo al cartell, colors, com les pinturetes que treies de la caixa quan anaves a fer un dibuix de xiquet... Línies grosses per pintar sobre una textura tòpica igualadora, la càlida manta... La meua pròpia manta bocairentina doblegada per crear barrancs i carrerons entre dues línies molt marcades...

Eixes línees que semblarien segons uns una faixa ratllada i segons els altres un esgarró en la blancúria del paper, i que són simplement un nou joc, i atrevit, sobre la línia emotiva de l'horitzó bocairentí. Baix i en blanc es retalla el perfil d'un Bocairent moro, inventat sobre l'actual, que va devallant cap a les Covetes dels Moros. Dalt, el perfil d'un cel també blanc de pedra, assenyala un Bocairent cristià, inventat sobre l'actual, que s'enlaira i eleva fins arribar a l'ermita del Sant Crist. Tals jocs permet l'efígie de la bella vila i amb tals esquemes hem jugat, de tal manera que els colors de la festa i la seua escalfor, queden entre l'ahir moro i l'ara cristià. Un Bocairent explica l'altre, i els dos es fan festa sobre el blanc albarís d'un demà que esperem esplèndid.

I els escuts, que els volíem grans, el dels festers i el del poble, per compensar amb color i significança, i les lletres ben clares, de tall fi perquè deixen passar la llum i es lligen així de ben lluny. Tot un joc de simbolismes i intenció que ha merescut la confiança del món fester i que ja està fent d'ambaixador de la festa d'enguany...