Abans de dir-vos res, permeteu-me que felicite Algemesí. Que la Festa de la Mare de Déu de la Salut haja estat declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat aquesta mateixa matinada i en la reunió que la Unesco ha celebrat a Bali és un resultat del tot trascendent per a la cultura valenciana.
Una ciutat mitjana de la rodalia de València, en una comarca pròspera en crisi constant, no ha renunciat mai als valors de poble que la caracteritzen. Ans al contrari. Que els ha potenciat de manera admirable a través de les tradicions que envolten i conformen la Festa de la seua patrona, i que són ben múltiples, cal·leidoscòpiques. I això ho ha fet a través de generacions, passant una herència d'estima i respecte als hereus que, sàviament, han sabut fer-la símbol global de la població i marca pròpia davant la resta de celebracions culturals i festives comarcanes, totes elles d'un valor etnològic i social incalculable.
Poc a poc, i sense gaire pressa, s'han assentat les festes algemesinenques com a joiell cultural dels valencians, no només per la bellesa de les formes festives, sinó perquè ens han sabut encomanar la pregonesa dels seus valors i la meravella del sentiment. No de bades, i a través del coneixement directe o de les múltiples versions musicals dels nostres grups, hi ha molts valencians que sentim comunes les melodies i els balls. I com no apuntar-ho?, una d'elles, la Muixeranga, per a molts de nosaltres és l'himne feliç de la nostra Terra mateixa.
Hui, qui visita la població en qualsevol dels dies de festa (sempre que aconseguisca aparcar...) no pot quedar de cap manera indiferent davant el preciosisme de tot allò que veu, que escolta, que viu. Hi ha mil aspectes lluents, i cuidats al màxim i no perquè sí. No s'hi transpunten els interesos personals o grupals socio-polítics que llasten altres celebracions culturals valencianes. Els hi hi haurà sense cap dubte, bé que caracteritza això les nostres societats locals. La imatge mostrada ha estat, però, d'unitat i d'orgull per la feina feta, i des de fa un grapat d'anys, perquè cal fer-la per ser la festa de la Mare de Déu i d'Algemesí, i això només ja s'ho val tot.
Així, els diferents ajuntaments s'han esforçat en acréixer i assentar aquesta imatge que diem, i han afegit al cabàs creatiu un ample ventall de propostes més o menys relacionades i sempre enriquidores: premis d'interpretació dolçainera (no ha espentat ni res Algemesí el món de la dolçaina cap avant), recolzament investigador, creació del "Museu Valencià de la Festa"... I una vegada ben assentada, codificada i reconeguda la Festa, i amb tots els consensos possibles, ha afrontat la difícil provatura d'accés al premi del Patrimoni Inmaterial que ara s'ha assolit. Algemesí arriba a posar la seua festa al nivell de reconeixement social del Misteri d'Elx i al Tribunal de les Aigües de València a l'àmbit valentí, i dins del nostre àmbit cultural, al de la Patum de Berga, els Castells (on ja tots la incloïem...) i la Sibil·la de Mallorca. És per estar-ne ben orgullosos.
I més encara perquè les formes festives ara reconegudes són d'una senzillesa estrema i s'emparren per una gran part de les poblacions valencianes. Cal que Algemesí s'hi reconega i reba l'aplaudiment unànime, perquè el conglomerat de danses i sons i respectes ha arribat ací al zenit, però... Com no va a sentir-se també reconeguda Morella, que és la mare de la criatura algemesinenca? La mai prou valorada Morella és mare històrica de les formes que Algemesí puja cada any al cel. L'any que ve, el nou Sexenni morellà serà una oportunitat única de veure en viu l'immens valor de la cultura d'aquell poble.
Però, i de manera transversal, com no anem a sentir-nos orgullosos aquells que ens embaladim amb el volteig de campanes ara que el "Repic de la Xirivia" és ja un bé mundial? I tots els boleros processionals de la Ribera no es voran recompensats en Algemesí? I tant que sí, i els personatges del Corpus de València, i les tantes Mangranes, i els Pastorets, i les cintes... Tota la Ribera i l'Horta tenen motiu per l'alegria, molts dels pobles valencians que hi compartim formes festives, també. És clar que l'autèntica meravella dels Tornejants i l'estima per la Muixeranga farà sempre únic Algemesí, però de ben segur que les colles de Tornejants que ara van apareixent ací i enllà, i les tantes colles de castellers valencians que ara atresorem, es veuran defensades i carregades de raó cultural. Fins i tot la vesant original, la religiosa, pot veure's abraçada, atés que les festes de les Marededéus Trobades s'hi celebren a tants i tants pobles encara... Tant de bo el premi consolide més encara Algemesí, però tant de bo ens done també als valencians un orgull major per allò més nostre. Desitgem un horitzó de respecte, on les danses tradicionals no siguen més que l'esforç d'uns il·luminats i passen a ser enteses pel poble com un valor únic de caràcter propi que cal defendre i potenciar, apartats dels vaivens polítics, dels gustos de les comissions de govern festiu o de la gasivitat d'alguns organitzadors.
Per això és important el fet del premi. Per la defensa que es fa d'allò més bàsic d'allò nostre. Perquè marca les bases per un futur que sabem esplèndid. Perquè ens pot dur l'orgull que mai no hauríem d'haver perdut. Perquè demostra que les nostres coses també conformen el món mundial, i aquest les valora més que no les nostres institucions i mitjans de comunicació. Perquè en premiar Algemesí es premia molta gent, molta més gent de la que podem suposar, molta més il·lusió, i es valora així l'esforç col·lectiu.
I ara, a celebrar-ho. I si se'm permet el desig, a esperar que algun dia les Festes Valencianes de Folls Hivernals siguen també Patrimoni de la Humanitat, i els Moros i Cristians, i... Som tan rics! I el millor de tot..., novament... Podem sentir-nos tan orgullosos...!
0 comentaris:
Publica un comentari