Quan em parlen dels incendis que varen assolar l'any passat el Pou Clar i la Serreta d'Agullent, encara em tope amb la memòria del tant de fum. Els records em quedaran ben a dins... La cridada primera de Moisés, enviant-me fotos d'un foc terrible que veia des de la seua finestra estant, allà per l'Altet de l'Aire, i les notícies que anaven arribant aquella nit... Com, innocents i ignorants de nosaltres -com tots els nostres veïns- pujàrem de matinada mon pare i jo, amb Moisés també, al terrenyet que heretàrem de la tia Mila per vore si s'apropava el foc, que havia desfet ja tota l'Ombria, als quatre pinets i tres carrasques que allí s'esplaien..., les cares incrèdules i serioses dels militars que ens deixaren passar.... els avions com volaven de baixets, les imatges terribles del foc com arribava a Bocairent, i com Abel, en agafar a casa aquell helicòpter de llautó que tant m'estime, jugava a que anava a arreplegar aigua per apagar el foc que estava fent bua a la muntanya i als arbrets...
Són coses, algunes anecdòtiques, altres fortament patides, que sempre quedaran dins; un sempre que sempre és relatiu davant l'avenç dels oblits que el temps i la tanta cosa que aquest ens du forcen...
- - - - - -
I ara va i resulta que em torna a revenir l'incendi. Mentre molta gent protesta perquè el sap i sent provocat per a construir una línia d'alta tensió, l'incendi se'm presenta des d'un punt de vista nou i insospitat, el d'un lament que quedarà tot i assentant aquells records cendrosos...
I és que el meu germà Saül ha composat una obra que justament durà aquest títol, "Lament", i en ella ha volgut representar tot el dolor i l'ois que a ell li va suposar el veure patir tant els nostres termes i horitzons... I a més, ha tingut el detall de dedicar-nos eixa obra a la meua germana Noemí i a un servidor... Ben agraïts que li quedem, per la deferència i perquè realment els dos estimem fortament aquestes muntanyes...
A més, aquesta obra acaba de guanyar el IV Premi de Composició "Ciutat de Muro". Dins l'apartat d'obres, ha aconseguit tant el primer premi com també la menció d'honor.
Ara, per més que sabent els perquès tornarem a rememorar aquell desastre, no ens queda més que esperar amatents per escoltar eixe lament...
0 comentaris:
Publica un comentari