Hui és, certament, un dia històric per a les terres mariolenques, i el millor de tot és que passarà sense escarafalls de cap mena, sense inauguracions sonades, sense pena i amb la glòria de la quotidianitat. Aquest matí, i després de dèsset anys de treballs i bajanades, ha quedat completada l'autovia entre València i Alacant per casa nostra. Això vol dir simplement, i per a dir-ho del tot casolà, que des d'ara, anar d'Ontinyent a Alacant serà gairebé tot autovia i sense ports, més ràpid, més segur i més econòmic... Encara recorde com era d'estúpid esperar i esperar que els semàfors de Cocentaina et deixaren passar per entrar després al maremàgnum d'Alcoi i, en acabant, ves-te'n encara cap amunt pel Barranc de la Batalla i en un exercici d'extrema paciència no exempta d'una mica de circ, atreveix-te a baixar la Carrasqueta.
Ara queda tot ben lluny. Des de hui, l'últim element que restava, el vell Barranc de n'Osset, ja té els túnels oberts. I quins túnels! Moderníssims, ràpids, espectaculars de debò... Que mentres observes tot allò que hi ha de meravellador ja estàs sobre la cova Juliana i tot el reticul·lat asombrós de metalls que s'han instal·lat per no fer malbé la colònia famosa d'amorsigols... i d'ací a Alcoi, i d'Alcoi a Muro i en un no res a Albaida... Bé que hem anat disfrutant cada fragment de calçada en ser que anaven inaugurant-se, i hui... La sensació ha estat molt semblant a la que vaig tenir ja fa molts anys la primera vegada que vam poder saltar el port desastrós de l'Olleria. Aquell va ser el primer fragment i ens ha permés de baixar a Xàtiva i a València de manera habitual, que les corbes aquelles velles... Hui, al·lucinat encara, em toca aplaudir tota la gent que s'ha deixat la pell en treballar, als polítics que han lluitat contra els polítics que no veien clara la cosa, i especialment a la nostra paciència. Ja pensàvem que no voríem mai tal cosa... Ara, arribar a la Foia de Castalla, a Ibi, a Alcoi mateix, ja no és cosa de pensar-s'ho, no...
0 comentaris:
Publica un comentari