L'estiuet de sant Miquel

No recorde ara mateix, les circumstàncies m’obliguen potser a algun oblit necessari, un estiuet de sant Miquel tan càlid.

La calidesa humidíssima d’aquestes terres és impressionant. No et deixa alenar la marinada suada del riu. És tan forta que ni la de la mar deixa que t’arribe.

L’eixut banyat i eixorc i la sentor tan profunda t’abracen per tots els costats i et forcen a anar més espai del que acostumes, a fer i pensar més aïna. Potser per això la gent de per ací sembla tan tranquil·la per fora, que per dins, bones senyals ens han donat ja de vivacitat i d’enginy.

Nosaltres, farem com fan, que mai no és pecat. I hui, en espera que s’acabe per favor aquest primer estiuet tardoral, potser baixem a San Miguel de Salinas, encara més al sud del nostre sud, per veure la festa que la crisi deixa fer. La processó crec que viurem, i de ben segur que serà un capvespre rogenc.

... I immediatament, i de manera inevitablement somrient, recorde els anys aquells màgics en què pujàvem de tan matí al campanar d’Albaida per encetar amb batallades gojoses la festa de la Mare de Déu del Remei que semblava que mai no anava a fer-se de dia i per això no aniríem a treballar. I a tota pressa, després del café amb llet mirífic dels veïns de l’esglesiola de l’arcàngel, vinga a córrer. Ausades que acabàvem treballant aquell dia, i amb més ganes! Sant Miquel! Tantes coses...

Ara, aquell temps i la comarca mateixa i les gents em són molt llunyans, en distància i també en esperit. M’equivoque amb la gent? Potser. Potser m’equivoque en moltes coses, en massa coses i tantes més... No ho sé ara. Pense que són els fets els qui avaluen realment el nivell d’encert, els fets propis, esclar, però, -i no podem defugir-ho-, també tenen la seua part en el tuacte els fets dels altres respecte un tu que sempre dubta. Potser jo m’equivoque, estic disposat a acceptar-ho. Però potser caldria també que els “altres”, en cercar la meua regeneració moral o potser només la desaparició de la crítica que els afecta, també demostraren amb els seus fets com estic d’equivocat.

Però sincerament, fa tanta basca...