Anit em cridà un bon amic, un amic estimat, per dir-me, dolgut, que no li havia agradat gens això que vaig escriure sobre els sopars en homenatge a Vicent Andrés Estellés.... A vore, bon home. Tens tota la raó en dir que són ideals perquè la gent, el poble, conega el poeta i tinga, per una vegada a l'any, un accés directe a l'obra... I tant que sí, si a la teua comarca feu així les coses i es pensa en el poble...
Però és que jo estic fartet del profit polític que vol treure de coses com aquesta la capelleta de torn, estic fart dels politicastres que només recorden l'autor que siga, la literatura que toca quan toca, davant un públic sempre del puntet, mai no de la "gent del poble" sinó de la cultureta ja informada, convençuda i sovint interessada. Estic fins els mateixos de les barreres, fart del confirmar l'assistència, de la publicitació, del pseudo-periodisme també interessat del després.
I a més, estic cansat de la censura directa a determinades persones, a les que no avisen o de les que s'aprofiten i després no queda constància.... com per exemple aquest amic estimat. Es va quedar de pedra quan li vaig dir que si ho havia escrit així era justament per ell, per com el tractava la camarilla interessada del Clement, els interessadíssims de Vilaweb que l'ignoraven i ignoren (excepte, justament, en la meua comarca i per coses de la veneració que se li professa...).
I una vegada aclarides les coses, encara em vaig quedar carregat de raó...
1 comentaris:
Pep Albinyana ens envia aquest comentari perquè no ha pogut pujar-lo directament. Alguna cosa passa amb aquest blog...
"Imagine que, tot i la contundència expressiva, no descartes que pots estar equivocat.
Salutacions!"
Publica un comentari