Els dies tan difícils que hem passat. La poca joia que esperàvem, que s'ha multiplicat i ens ha reblit en la Nit de Sant Joan que tan prompte s'esgota i se'n va. La promesa de tanta novetat i dificultat per als dies propers. L'absoluta i beneficiosa llunyania personal dels desvaris capellístics que encara pul·lulen processionalment al meu poble... Tot plegat fan que el Corpus haja pres per nosaltres en els darrers anys una sorpresiva deriva, la de la recerca del nosaltres mateixos a través de les músiques i balls d'arreu, per aprendre noves passades i per servar al cor noves maneres velles de fer les mateixes coses que nosaltres estimàvem i estimem.
I aqueixa és la gràcia de tot plegat. Ha arribat el temps, tardà com mai, però sense que el tinguérem previst. Però no passa res, que preparats estem. Ves a saber enguany amb les meravelles no programades que ens eixiran al pas...
Que passeu un bon Corpus. Encara són els dies més nostres i estimats...
0 comentaris:
Publica un comentari