- Senyor amo! Una haca l'he treta! L'altra haca la trac..?
- El dilluns va dir al dimarts que passés pel dimecres i preguntés al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que era festa el diumenge.
Endevinalla
- Són tres germans, que viuen en una gran casa. El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i el segon és el que està ara a casa.
El segon existeix perquè el primer ha marxat, i el tercer es transformarà en el segon.
Qui són aquests tres germans? Quina és la seva casa?
(Solució a l'endevinalla? Just darrere dels refranys...)
Refranys del temps...
- “Pel març, no et lleves ni un pedaç”.
- “Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor”.
- “Pega més voltes que el març”.
- “Neu gelada al mes de març, pluja forta per a maig”.
- “La saó del març és bona pel favar”.
- “Novembre, febrer i març són bons germans”.
- “No pot eixir març de Quaresma”.
- “Si no llaures pel març, ja no llauraràs”.
- "Març marçot, s'emporta la vella de la vora del foc, i la jove si pot".
Refranys morals
- “Qui la mort d'un altre espera, va la seua la primera”.
- “A bon bocí, bon glop de vi”.
- “Qui gasta fulles de setge no necessita metge".
- “A tal mestre, tal deixeble”.
- “Vinya a prop, no té preu”.
- “A músic vell, li queda el compàs”.
- “A casa del saboner, qui no cau, rellisca”.
- “Val més conéixer que donar-se a conéixer”.
- “Tant es perd per saber massa com per saber massa poc”.
Solució a l'endevinalla...
- Els germans són el Passat, el Present i el Futur, i la casa és el món.
LXXXIV
No em referisc a la teua amant...
Què conta la teua adúltera?
No parle de la teua amant, Gongilió.
- De qui doncs?-
- De la teua llengua.
XCIX
Permet-me la broma.
Cerdó, no cal que t'aireges amb el meu llibret: els meus versos han criticat el teu ofici, no la teua vida.
Permet les bromes inòqües.
Per què no vaig a poder jo bromejar si tu has pogut degollar?
Llibre d'amic e amat
Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp d'amor, esperança. Oïa l'amat lo colp de son amic ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, e entrava l'amic veer son amat. (43).
Dix l'amic a son amat: — En tu és mon sanament e mon llanguiment; e en pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on pus me llangueixs, major sanitat me dónes. Respòs l'amat: — La tua amor és segell e empremta en mestres los meus honraments a les gents. (51)
Amor escalfava e afiamava l'amic en membrança de son amat; e l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors com l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hómens mundans per qui sostenien treballs, persecucions. (265)
Llibre de mil proverbis
"Sens conseyl de ta raho no obeesques a ton cors".
"Les carreres de hom leyal son dretes".
"No dones a qui no dóna".
"Perseuera en tot be, e no hauras pahor".
"Descortesa pensa e paraules leges son germanes".
- "Si vols ser venturós, no sies pereós".
- "Qui no te conega que et compre".
- "Ovelles boves, per hon va una, van totes".
- "Taür cotidià, jugador perpetu".
- "Més val un "plagiari" positiu que no un "original" superflu".
- "L'excés de viciosos portaria al caos, però l'excés de virtuosos portaria a l'atonia".
- "No hi ha vida sense antagonime, diuen".
- "Potser, en última instància, l'oci autèntic és només la mort".
Així és com em diuen i vull que em diguen. Sóc nét del Sabater de la Vila (d'Ontinyent) i besnét del tio Carrasca, de Cocentaina, i a orgull ho tinc.
Per uns, l'amo del comú quan no hi ha ningú... Per altres, ninot de mitjan Quaresma a qui voldrien pegar foc, però realment només sóc el copresident (junt el president de la caixa d'estalvis que aporta la hipoteca) de la República Independent de ma casa...
I vos escric i xarre les coses que vos recompte des d'Ontinyent estant(a la Vall d'Albaida, sí, al País Valencià...), on no em pillareu mai, perquè sempre estic per ahi, diuen que de festa...
...........
La diferència és que sóc merut socarrat i no caragol, i que passe de llarg el metre setanta.... però en el fons, que és allò que importa...
0 comentaris:
Publica un comentari