Ahir vaig acabar tan rematadament cansat de l'allau de feina que em vaig autoimposar que, a l'hora de la veritat, no tenia ni son. Vaig provar de cercar alguna cadena informàtica que m'oferira a bon preu, cap preu, la nit dels Òscars i, com sempre, vaig sintonitzar la cadena Ser espànyica. Mal fet, Sergi, mal fet. De primeres, en escoltar que hi havia el Boris Yzaguirre (sembla que ara cal escriure'l amb aquella i que els castellans volien fer fum...) ja era bastant per desistir de l'aventura. Quina diferència de quan s'encarregava d'aquella transmissió la gent de "Lo que yo te diga". Professionalitat, rigor, educació, informació... Ara? Ara també hi són, però entre els Boris i les seues sempre superficialment prescindibles opinions i la mania de xerrar tots a la vegada, que tan modern sembla però tant nefast resulta a eixes hores i cansats... Què va passar, que ni deixaven al pobre traductor fer la seua feina quan parlava algun guardonat... Ni tant sols les protestes de Jaume Figueres deixaren escoltar quan l'home deia que s'havien deixat un fum de morts il·lustres en el recordatori...
Entre tant de twiter cap amunt i cap avall, tant home amb la barba d'un color i el bigoti d'altra, les quantitats absurdes de botox presents a la sala i en quedar-nos epatats en veure el presentador (avorridíssim de tant pagat de si mateix), James Franco, vestit de Marilyn, vaig tindre prou. Total Sergi, segur que el millor moment de la nit ja l'has viscut. I que siga el iaio Kirk Douglas, de 94 anys, qui anime la cosa... I si no t'has engolit absolutament cap de les pelis que entren en el joc, i potser de totes en veuràs una i quan isca en vídeo... No serà millor que et gites, que demà tens tota la paperassa del canvi de casa de la Vella Quaresma?
I res, sense absolutament cap tipus de recança, ens enllitàrem, i ací estem, frescos com una rosa en un got de mojito. I això que nosaltres no bevem...
0 comentaris:
Publica un comentari