Enguany ha estat l'any afortunat en què he pogut destapar, s'han destapat sols per molt que després volgueren cobrir les seues obres amb una pàtina de normalitat i acinohapassatresisme greu, diverses persones que m'envoltaven i, en determinats aspectes, em vampiritzaven. Tots fora, adéu llast...
No és per res més que vos referiré la cosa, perquè ha estat molt i molt important en el meu anar passant i fent d'aquest any 10 magnífic, i a més, no vindrà mal exposar alguns perquès que, potser, expliquen dues coses. La primera, el com he pres algunes decisions (apartar amics, abandonar projectes), i el segon, com puc ser ara tan feliç... Per què en quede constància més que res... cap a vosaltres... Jo, per la meua banda, bé ho tinc tot ben apuntadet: dies, hores, paraules i motius...
Podia parlar-vos ara de moltes coses, de la voluntat d'aprofitament polític d'un treball meu per fotre a una digníssima treballadora, dels quatre apunyalaments que ens feu un anterior "amic", de la venjança digna del millor TBO d'un senyor que pensava guanyar mil euros i escaig fent-li jo la feina gràtis. els "homenatges" públics que ens ha brindat gent tacada per haver apretat més el coltell en les nostres ferides... Però d'entre totes, vos aplanaré una d'elles, potser la més bonica de totes les rondalles, perquè vos feu una idea de com són els tauronets entre els què he estat nedant...
Vesprada d'estiu. Presentació d'un llibre d'un amic. Arriba una amiga que es queda estranyada de veure'm allí i amb bon color de cara. Em pregunta com estic i en dir-li que bé, em diu que com em va la baixa. Quina baixa? Jo no he agafat mai cap baixa... Ah, doncs sàpies que tal persona, en una reunió de treball, ens ha confirmat que tu no has agafat enguany tal projecte perquè estàs molt mal de salut, que tens una depressió de cavall i que fins i tot portes mig any de baixa, per depressió justament, del teu lloc de treball.
(Encara ens estem rient, i d'això en fa mesos... ).
No bonica. Mera... De depressió res, de baixa menys, el treball avant, el projecte... t'explique: Engany, manipulació política, explotació, mentida, balafiament, desviació, justificació d'històries alienes, pèrdues, pantalla, prepotència, jaqueterisme, irresponsabilitat, engany... i cansament, és clar. Veus, bonica?, de tot això és que m'he alliberat. I encara més.
I ara com estàs realment? No em veus? Cada vegada més feliç i més tranquil, i més jo.
1 comentaris:
No sóc, ni molt menys, el més indicat per erigir-me de jutge de ningú, i molt menys de la justícia, però sí vull dir-te que, a pesar d'aquesta "mala gent" que tu dius que s'ha creuat pel teu camí, has creat nous camins, noves il·lusions i projectes, noves esperances, i fins i tot una vida diferent que no t'esperaves...
Tot forma part d'un cicle, d'un fruir enigmàtic que ens porta a abraçar la Bona Gent i despreciar la Mala Gent. Dels qui més aprenem, però, és d'aquesta darrera i a ells hem d'agrair la nostra evolució constant...
Tot i això, enhorabona per la teua felicitat, després de tot. Un somriure és el millor remei. Tu, n'has fet ús. Endavant amb l'any nou, doncs...!
Publica un comentari