A vegades, algun dels meus xicons s'atreveix a preguntar-me, amb certes paraules retallades, que quin és el meu nom real. Jo somric, ja sé què em toca explicar hui... I ja ho han parlat entre ells també, perquè saben alguns com em molesta que em canvien el nom... i els altres estan entre dir-m'ho per veure el meu cabreig i no dir-m'ho, pel respecte i l'estima que ens tenim...
Au, a somriure, i si cal a fer l'emmurriat, i a dir-los que no, que em dic Sergi, que és com vull que ells em diguen perquè els noms propis no cal traduir-los ni tal. Mireu l'alumne aquell romanés o tots els musulmans companys vostres. Ah, i els anglesos, què em direu? Jo sóc Sergi. Quan publique alguna cosa em trobareu com a "Sergi Gómez i Soler", que és el meu nom complet i vertader. I si voleu més, el meu malnom és "Carrasca" en homenatge a part de la meua família contestana... Si veieu que hi ha alguna publicació meua que només hi figura "Sergi Gómez", passeu d'ella, no feu cas ni esment. O bé no és meua, perquè jo no consentiria oblidar-me mai del llinatge familiar, o bé no està publicada com jo hauria volgut. Cadascú que faça el que vulga amb el respecte a la seua senyora mare. Jo, que me l'estime a ella i als seus (que són els meus) sempre posaré el seu primer cognom junt al meu primer (també ben estimat). Però si hi ha cap descastat que prove a usar el meu nom indegudament o sense el trellat suficient, ja sabeu, allò no té res a veure amb mi i només mostra la falta de respecte i la ignorància atrevida, supina i insultant de qui mal obra i mal fa.
El meu nom em defineix de totes. El meu nom és el meu únic tresor, l'únic realment meu. Qui me'l manipula o ignora em vol mal. Compteu sempre amb això...
0 comentaris:
Publica un comentari