Gràcies Teresa...

Estimada Teresa.
Gràcies per tot allò que representes, sense saber-ho.
Ahir va ser el teu centenari. Que jo conega, dos persones vàrem pujar al cementeri de Banyeres. Jo, hi vaig dipositar sobre la teua tomba quatre roses vermelles. T'ho tenia promés. En una tarja, hi vaig escriure una dedicatòria que no durarà... " Per a Teresa la del Morer, amb tota la meua estima, en el centenari del seu traspàs. Si saberes quanta bellesa ens deixares, una història, uns arrels, un poble, una gent, un sentiment, una cançó...".

Ara, la història segueix perquè els camins segueixen. I potser romangues de nou en la claror de les coses belles que van oblidant-se. Jo, em sent molt satisfet perque he pogut de boca meua contar la teua història i fer que dos o tres persones més et tinguen en estima. No hi ha res millor que això, que l'estima per tu, per la cançó, continue i no es perda...

De nou, gràcies...