Can Carrasca: Futur perfet

"Pardalot que vola, a la cassola..."

dilluns 16 d’agost de 2010

Futur perfet

I aquest és el futur perfet d'un mateix. Així seran les vacances que em queden i l'encetar el treball del setembre... No feu cas dels noms. Com si digueren Curial e Güelfa...

En trobar-nos, junts!

0 comentaris:

Publica un comentari

Refranys del temps...

- “Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer”.

- “Febrer el curt, de dies només vint-i-huit. Però els anys de transpàs vint-i-nou en trobaràs”.

- “El port mort pel febrer no sala bé”.

- “El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer”.

- “El febrer ja és jornaler”.

- “El febrer té bon alé”.

- “Per sant Blai, un pas de cavall”.

- “Per sant Macià, el cu-cut ve i el tord se'n va”.

- “Per la Candelera, una hora entera”.

- “Per santa Àgueda planta l'alfàbega; dama polida ja la té eixida”.

Llibre d'amic e amat

Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp d'amor, esperança. Oïa l'amat lo colp de son amic ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, e entrava l'amic veer son amat. (43).

Dix l'amic a son amat: — En tu és mon sanament e mon llanguiment; e en pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on pus me llangueixs, major sanitat me dónes. Respòs l'amat: — La tua amor és segell e empremta en mestres los meus honraments a les gents. (51)

Amor escalfava e afiamava l'amic en membrança de son amat; e l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors com l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hómens mundans per qui sostenien treballs, persecucions. (265)

Cançó de la rosa de paper

(Homenatge a José Martí)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés

Can Carrasca

"Pardalot que vola, a la cassola..."

dilluns 16 d’agost de 2010

Futur perfet

0 comentaris:

Hui, aroma a sal mullada

Altres blogs de Can Carrasca

Signum

El nostre goig de cada dia...

Imaginarium

Segueix per e-mail

Total de visualitzacions de pàgina:

Palíndroms

Embarbussaments

Endevinalla

Refranys del temps...

Refranys morals

Solució a l'endevinalla...

Llibre d'amic e amat

Llibre de mil proverbis

Blocs que vaig llegint i que espere impacient...

Amics de la mistela de l'Oratori...

Só qui só, que no só jo...

xarxes

copyright

Distintiu Facebook

Tot i cercant pel què anem fent...

Cercar en aquest bloc

Marxa Cristiana

Marxa Mora

Pas-doble dianer

Música incidental

Serra de Mariola

Cançó de la rosa de paper