Lluna

Ara que de nou em respon la Lluna i juguem amb sa llum en lloc sagrat, ara em fa por arribar a ser pobre en l'esperit. Que he perdut els rudiments del com jugar entre boires i nuvolades de calima.

L'amor sembla que em torna. Revé i reviscola. La sang, que no és somorta encara, em somriu en passar per les monyiques, i em fa de pols de nou... Note com va alçant les branques des de la meua esquena nua per bastir-me unes noves ales vives amb què somniar volar. No l'esperava en absolut, ja veus, a la vellesa de caràcter, de representació, de planificació mil·limetrada... I no sé si em cabrà tot dins l'esperit, maltret com el tinc encara, malaltós, esmaperdut, oblidat...