Eurovisió 2010

Sven Stockcelius despenja el telèfon.

Monsieur Sarkozy? Oui, sí, mire vosté, que si i què tal està i com li va? Veurà. Havíem pensat. Ens atrevim a suggerir-li. Volem oferir-li..... Que si la final de l'any que ve d'Eurovisió la paguen els francesos, obtindran vostés l'edició d'enguany malgrat dur tal grosse merde de cançó, abans que no li vinguen a vosté eleccions i d'altres banalitats molestes d'aquelles que sol dur la democràcia... Sí, que no hi ha manera que cap país d'aquests nous de l'est se'n vol fer càrrec enguany. No, no cal tant de luxe asiàtic com van balafiar l'any passat a Moscou. Home, que el premi l'entregava el Tzar Putin en persona... Sí, bona propaganda. Ja voran vostés que enguany, els Noruegs han estat pragmàtics i han tornat a deixar la cosa com calia a canvi només que isca uns segons la Mette-Marit aquella que tenen... Sí, en uns vint-i-dos milions d'euros... Sí, ja sé que això no pot ser un impediment per a la República Francesa que vosté presideix tan efectivament. Sí, siguem sincers: només pot assumir la cosa el "big four". Bo, mentisc, només vosté o la senyora Merkel. En Anglaterra no estan per a orgues, que els acaba de dimitir el secretari de finances i això que només du tres setmanes el nou govern, coses d'homosexuals reprimits i factures hipotecàries, ja sap... Espanya? Està de broma? Si tenen "Algo pequeñito" ara és el president Zapatero. Poca corda li queda i el país està pitjor que Grècia i l'Irlanda, perquè a saber... si guanya l'oposició corrupta la propera elecció si no ens fan fer el Festival a València i contractar a més com a subministrador un senyor amb bigots del mercat de taronges... O vostés o la senyora Merkel. Savoir faire, elegància, seriositat, no es venen vostes per tres vestits, no... Sí, ja sé que l'oferta caldria que l'hagués fet fa mesos ja, abans que vostés contractaren al guineà aquest Matador! Clar que la seua esposa hauria fet un bon paper com a representant francesa, monsieur Sarkozy, i tant que sí... Però ja veu, no pensàvem que per baix mà ni uns ni altres volgueren fer-se'n càrrec.. Tots pensàvem que a l'Azerbaijan li interessaria el tema, però fins i tot Israel ens ha dit que ara mateix la propaganda aquesta li resulta excessiva. Encara vam intentar encolomar-li el mort a Islàndia, per millorar la seua imatge per la cosa del volcà, però no...

Bé doncs. Disculpe'm per molestar-lo, vosté que està tan ocupat... Fins un altra grata ocasió i ben agraït per tot allò que el seu país aporta a la nostra organització. Per això mateix li he cridat, perquè vosté va al cap del món, deu ser la grandeur aqueixa, i sempre fan les coses com cal i ben fetes. Veu?, ara tenen cançó d'Eurovisió i del Mundial de Futbol pel mateix preu, i els marginals dels banlieus calmats perquè se'ls respecta: un d'ells acudeix a representar la Nació a Eurovisió.

A manar. I pose'm als peus de la seua senyora esposa.

Sven Stockcelius riu. Ai quanta cosa... Pensava ara en el moment gai del festival, quan obren les ales aquelles papallones. No sé per què em ve ara això al cap en parlar amb aquest home... Penja el telèfon i s'arrefila sobre el cuiro elegant i aromàtic del butacó de l'oficina temporal d'Oslo. Tot lligat com sempre. Seran babaus... Fa bon temps. Refresca molt i prompte, però clar... Algun dia quan tot vaja bé, igual fem que guanye Portugal i tot, i ens n'anem a fer la festa a Madeira... Portugal... Igual convindria que tornara Andorra, no té prou veïns perquè el voten... No canvien, no hi ha com; ni amb jurat ni amb telèfon. Els veïns es voten,  encara que estaven matant-se fa no res... Si Palestina participara encara rebria els 12 punts d'Israel... i si els Catalans se n'anaren d'Espanya, allí encara els votarien, ignorants... Obre el calaix i s'agafa un bon havà de la caixa. I després em pregunten per què Itàlia no vol tornar a fer el paripé... Talla la punta amb elegància pausada. I així el món està perfecte, cada cosa on toca, i la mareRússia vota els seus, Ucraïna, Bielorrússia, i per damunt de la Txetxènia, Armènia i Geòrgia...  i prova d'encendre el plec olorós, i els comentaristes fanàtics, barroers, saberuts, insultadors com aquella ignomínia humana d'Espanya..., amb els ulls tancats per pujar la sensació de plaer, el pur cigar que sosté ja als llavis riallers deixa anar fumet distret. No sé, tot pot arribar a ser avorrit pel públic, tant de bo algun any passara alguna cosa que no afectara massa la imatge nostra però animara el xou, jo que sé?, un espontani que fes cap boicot. Si riuríem. I el fumet que s'enlaira sobre l'espai sencer i buit del sostre decorat de la cambra municipal pintat per algun d'aquells pintors horrorosos de la Noruega de després de la invasió del III Reich. Alemanya...

Herr Senyora Ànguela Mèrkel... Sí, finalment seran vostés. Enhorabona. Sí, i els anglesos tornaran a quedar els darrers, li ho ben assegure. Ah, i si li sembla bé a vosté, la performanç la podríem fer a Hamburg, que allí al port cap molta gent... Els noruecs promocionaran el morbo amb la relació entre la pija de la seua candidata d'enguany i el xulopiscina que va guanyar l'any passat. Jo m'encarregue dels Eurofans, però prove vosté que la premsa alemanya menege i remenege el públic teutó. Apel·le si cal al nacionalisme sedentari i latent..., però espai que no se l'ocòrrega dir abans d'hora a cap comentarista de la seua tele que té el pàlpit de la victòria...