Hui era dia de Salpassa. Jesús passa casa per casa per dir adéu abans de morir, per beneir-les, i els rectors canvien sal per sal i aigua per aigua en un gest de solidaritat comunal que era premiat abans amb ous i ara amb sous, euros, diners... Un acte preciós que vàrem conéixer a Otos, maces dels xiquets incloses al principi de l'acte perquè anaren i vagen avisant a tort i a dret, amb trompades ben sonades, que el moment del salpàs s'apropa... A Otos no queden cançons, i hui no hi ha Salpassa perquè, clar, som tots molt moderns i hui les mestreses feien un viatge inaplaçable... l'avancem a Dimarts Sant, no van a quedar-se les cases tancades i sense beneir...
La sort és que a banda d'Otos i Planes, cada vegada són més els pobles que recuperen la tradició, afortunadament -cal insistir-. L'últim cas, que m'alegra moltíssim, és el de Cocentaina. Ha calgut que arribara un rector bocairentí al Salvador per tal que es recupere la cosa. Després diuen que els rectors de la terreta no fan res per ella... Bo, la cosa és que en aquella parròquia, hui, a les cinc i mitja de la vesprada, començarà el Sarpàs... No sé si hi haurà maces ni res d'això. Provaré a baixar per a veure-ho... De moment, enguany no cante la cançó de la Salpassa ontinyentina. Hui, toca la de Cocentaina!
"Ous, ous, ous, una mona en 15 ous,
ous a la marina, ous al finestró,
bastonades al senyor rector….”
4 comentaris:
Val; això explica que hui haja aparegut per ma casa un cocodrilet d'ixos de pasqua...
...i la sarpassa és una d'ixes coses qu'estaria bé reviscolar, mas que fóra només per la cançoneta: ja ve la sarpaaassa/ oli de la maaaça...!
Al meu poble no s'ha perdut mai! Enguany, com sempre s'ha fet, el rector i els escolanets,i ara també escolanetes, recorren el poble beneint les llars. Ja t'enviaré una foto d'enguany; però ja no hi ha les cançons que nosaltres cantàvem quan érem escolans.
Igual que diu Juli, al meu poble tampoc no s'ha perdut. Però la fan d'una manera molt original: posen la sal, l'aigua beneïda, etc al cancell de l'Església i cada u va quan vol i fa el que ha de fer. Abans tenien temps per a fer-la en dos pobles el mateix dia (el capellà) i hui ja no en tenen ni per a un poble.
Ara que ho llig, en un enregistrament que tinc de cançons de Banyeres canten una cançoneta que devia d'usar-se en aquesta ocasió i que sembla que anaven modificant i ampliant cada any:
El pare vicari tancat en l'armari, jugant a pilota i resant el rosari...
ous, ous, de la massa de cent ous,
el vicari caragols,
ous, ous, ous,
ous en el ponedor,bastonaes al senyor retor,
ous en la perilla, bastonaes al tio sorrilla,
ous en la sarpassa bastonaes al tio plaça....
Publica un comentari