Oh príncep gran, sant Miquel gloriós...

Mentre anava llegint uns textos impresos de vell, almenys de 1535 -que ja veieu amb què m'entretinc jo-, he trobat uns goigs impressionants sobre el que és el sant principal de hui, Sant Miquel Arcàngel. I com bé sabeu que aquest és protector de l'Oratori de Can Carrasca, i des de fa molts anys la seua relació amb mi és de cordialitat i de pau que aprofita per preparar la guerra (si vis pacem, para bellum, no hi ha altre remei...), ací vos passe uns fragments, i no vulgueu cercar més peus al gat...

Que siga, almenys, en penyora del que, abans, eren uns moments i uns indrets molt especials. Ara s'allunyen en la memòria aquella que no vol reprendre camins pel motiu de la mateixa idea per la qual llavors eren presents: la sinceritat i la bona voluntat de fer i de retrobar... Per davant de l'amistat i la creença, i encara per davant de tot l'amor, hi pose jo ben alt la dignitat.

Excel·lent sou i molt noble,

i entre els àngels sublimat,

i lloat molt per lo poble

per la vostra dignitat,

la qual és de gran valia

i molt alta i preeminent,

puix sou gran en senyoria

de Jesús omnipotent.

Vós, beneir, fareu la guerra

alegrant aquest món trist,

quan dels núvols fins a terra

fareu peces Antecrist;

i sereu en aquell dia

capità de tanta gent,

puix sou gran en senyoria

de Jesús omnipotent.

En la fi dels nostres dies,

jutge sant vos presentau,

i, vent de cascú les vies,

nostres ànimes jutjau;

i en tal pas vós sou la guia

que ens defèn ab salvament,

puix sou gran en senyoria

de Jesús omnipotent.

I al devot que en vós confia

sou refugi verament,

puix sou gran en senyoria

de Jesús omnipotent.

Doncs, beneit, en la fi mia

prec-vos que siau present

i portau-me en companyia

de Jesús omnipotent.

Oh príncep gran, sant Miquel gloriós,

de paraís lloctinent general,

puix en lo cel regnau victoriós,

vencent aquell Satan superbiós,

vós me guardau de la mort eternal!

Oh beneit sant, arcàngel resplendent,

en lo juí vullau-me defensar

de l'enemic, que no em done turment,

i hajau record de mi, vostre servent,

perquè en los cels io puga Déu lloar!