Casetes

Posem-nos seriosos.

Al meu poble van passar coses molt greus en les anteriors eleccions locals, i totes giraven al voltant del tema tan interessant de les més de sis mil casetes de camp que hi podeu trobar. Es va usar el tema de manera esgarrada la cosa de les legalitzacions, il·legalitzacions, permisivitats, prhibicions... un seguit de coses que venien manades de dalt. I ara, qui més benefici electoral hi va treure d'aquell enfit està actuant "pitjor" (perquè la cosa segueix venint manada de dalt i avança més que siga a pas de caragol), "pitjor" que ho feren els seus contraris polítics que manaven llavors.

Ara, l'Alcaldessa s'ofega en la presó del seu propi Monopoly. I el poble, mentrestant, que no avança més que en la ment dels encegats que queden encara en el seu bàndol. Algun d'aquells que abans bramaven, ara està obligat a tirar a terra la seua pròpia caseta. Justícia poètica? No, un pas més en la tírria, en la no convivència, en el cremar les veles. Cremar? Qui juga amb foc acaba socarrat - ens han dit sempre les mares- i si dus vara en les processons (si no arribes tard, clar), pots acabar "rustida".

Em sembla molt clarificador, oportú, interessant i definitori, a més de valent, l'article que l'amic Ximo Urenya ha escrit en el Crònica. Feu el favor de llegir-lo ací mateix. Comprovareu quant ens cal lluitar -encara- per assolir una vertadera democràcia a Ontinyent.