Un cantabró Arquebisbe de València? Un "morquero" Primat d'Espanya?

Atenció cavallers, que tant de temps després de dimitit l'Arquebisbe de València i és ara quan comença a sonar la cosa del seu recanvi. Que no tremole el personal que encara va a missa, que ja procurarà sa santedat i tot el conclave el dur-nos un nou pastor que siga de la mateixa cordeta de qui se'n va. Ací tindrà ocasió, si és que s'acompleixen les travesses i ens toca rebre el cantabró Carlos Osoro com a nou arquebisbe valentí, de pujar la categoria de les seues accions. Allí a Uvieu que és on s'està ara, s'ha destacat per la seua mà dreta tan dura... però només s'ha pogut barallar amb els canonges de Covadonga per la xorrada de permetre massa coses en la boda del David Bustamante... Ací, el rebran un fum de rectors ja molt cabrejats amb l'Agustí per tantes coses diferents que segur que hi ha qui pensa allò tan castellà (i tan nostre) del "más vale malo conocido..."

L'estampa que ens ofereix hui el Liante del candidat no és massa hagiogràfica, no. Que aviats anem altra vegada...

El que realment espanta és la candidatura del nostre valldalbaidí més famós entre el clergat, l'Arquebisbe de Saragossa Manuel Ureña, a primat de les Espanyes... No per res, perquè l'home, a més de ser tota una font d'anècdotes i una mostra al·lucinant d'adaptabilitat social, també mou bé la mà dreta, que és el que agrada tant a qui mana ara a l'Església. Potser massa histriònic per a tal càrrec, no ho sé, la seua fama sempre el precedeix. Per mi millor, com que m'assemble molt físicament, igual puc fer de doble en algun programa de televisió...

Sí, el recordareu com a home bala amb el seu cotxe, quan li llevaren els sis punts del carnet, o com a primer manifestant de la campanya "Agua para todos" a Múrcia quan, de sobte, l'envien a Saragossa i no el rep cap polític per tal cosa... Jo preferisc les anècdotes casolanes, ja vos les anirem contant... Una de les més divertides és que només l'he escoltat parlar amb la llengua del seu poble, Albaida, en una ocasió, en la benedicció de les campanes noves d'aquella ciutat... Ens miràvem uns a altres. En valencià? Sí, però quin valencià més estrany... quan s'ha dit a Albaida "escolti" o "pensu"? I repetir tant "Allavonses"... I ací es giren cap a mi... "Ostres, Sergi, no parla com alguns presentadors de TV3?". Sí, i fins i tot intenta pronunciar en "xava", els dic, però no pot... Res, que l'home sonava aquells dies com a Arquebisbe de Barcelona i feia mèrits, risibles, però... S'haurà passat l'home tot el Nadal ingerint i digerint quantitats ingents de massapà de Toledo per si de cas?

Hui els ho diré a alguns amics albaidins. El que faltava a tant de "morquero" que menja sardina i rota cansalada, tenir un Primat d'Espanya... Primer farem l'acudit del tema "primat-mono", i després els baixarem els fums (malgrat ser ells "d'esquerres", tira molt l'orgull patri), que per ací ja n'hem tingut uns quants. Agullent tingué al Primat Reig, Beneixama al Primat Payà i Rico, i Ontinyent un poquitiu del Primat Benlloc, que fou, a més, copríncep d'Andorra i autor del seu himne, veges tu!

Que vaja preparant-li Rita Barberà una gran avinguda, l'Alcalde d'Albaida que desempenye l'Ajuntament per a fer-li un homenatge digne que no grave encara més els contribuents (per més que ja vos dic, encara aplaudirien més), i l'Església espànyica apretant-se els nyucs dels matxos...