Per fi el Tirisiti...

Ahir va arribar el moment esperat d'agafar els cotxes i perpetrar la nostra expedició anual al Betlem de Tirisiti. No està mal. Cada vegada hi anem més gent i més diversa. Des de Cele amb la dona i els xiquets fins a tota la família de Dani. Eh, i també va vindre mossén Canet, Àngel Canet, que està fent provatures ja de caminar, mantenir-se dempeus, pujar i baixar. I es va defendre d'allò més bé. Mentre Mórrison feia cua, vam aparcar on sempre, a l'altra banda del viaducte, que és més cómode, i així, l'Àngel caigut i jo vam poder fer una passejadeta entre la boira, admirant com són de boniques algunes llums del nadal alcoià i com són d'horribles unes altres.





A mi, tot això i allò no m'importa si quan arribem a Alcoi és Nadal. No voreu poble més ben engalanat i bonic... Plovia, i allí tens als tècnics de Canal 9 preparant tot el muntatge de la cavalcada. Home, però si encara falten dies. Exagerats? Mira pels teulats de Santa Maria com es veuen ja els elements de la pirotècnia muntats...


Tant de temps dóna per a tantes converses, i més si plou. Explicacions per a qui no ha vist mai l'espectacle, records d'altres anys i l'anècdota d'uns amics que ens trobem que és el segon dia que vénen, perquè el primer, amb això de les entrades pel banc, en treuen en taquilla la meitat i se'n tornaren a la Vall amb un pam de nassos, i això tenint xiquets...





Fas religiosament les dues cues. Entres amb emoció i tot... i tot es retarda. Si s'encanten posen les nadales del principi, de sempre, i quan comença l'espectacle s'escolta mal a la narradora, que té bastant despreocupació al llarg de l'obra. Les referències als comerços xinesos i a la crisi ens fan baquejar-nos, però després de tanta cançoneta andalusa com canta enguany Tirisiti, la desgana evident amb què els actors van afrontar la primera sessió d'ahir i tot... ens va sobrar la cançó del "Chiqui chiqui" i tot... Per cert, que ha millorat molt la il·luminació de l'escenari. Menuda lluna s'han espolsat...

I el públic prou gelat, seria per la ploguda i la banyada. Si s'encanta el Sereno no li pregunten l'hora, i l'Auelo se'n fugí sense massa cridòria. Si no havera estat pels dos pendons albaidins que no paraven de bramar, allò no s'havera animat massa...

Eixim. Per a mi tot bé, però els qui m'han acompanyat altres anys, tots coincideixen. Si nó l'han vist més vulgarot sí que han apreciat desgana, i se'n van amb mal regust de boca...A mi em dóna igual, ja ho he dit, un any més que hem vist el preciós retaule i que puguem veure'l i disfrutar-lo en bona companyia per molts anys més... Ara bé. Al proper Nadal, anirem els primers dies. Potser no estiguem tampoc nosaltres tan cansat de les festes i del que elles impliquen...