He rebut un magnífic obsequi de part de l'Ajuntament de Cocentaina. El preciós calendari que cada any editen i que, en el present exercici, està destinat integrament a homenatjar un dels fills il·lustres de la Vila Comtal, Gustavo Pascual Falcó, de qui enguany tots els qui estimem la música i la festa dels Moros i Cristians, celebrem el centenari del seu naixement.
Ah, que no heu escoltat mai el nom d'aquest principal autor? Bé, val... però si vos diguem que és l'autor del nostre pas-doble més universal? Ma tia Milagro conta que l'ha escoltat interpretar als carrers d'Atenes i de Kiev estant! "Paquito el Chocolatero", que dedicà al seu cunyat Francisco Pérez... I que és l'obra que, any rere anys, és més interpretada a l'estat espànyic i que més diners deixa al compte de l'SGAE... Aquesta obra, la seua portada, junt un retrat de l'autor, protagonitza la portada del calendari... No podia ser d'altra manera, amb una marca d'aigua molt especial, el nostre benvolgut castell... Jo, a ma casa, aquests dies, ja sabeu com sóc de simbòlic, tinc presindint el menjador el facsímil que, fa anys, em regalà el fill de Pascual Falcó...
Dins, el repàs que es fa de l'obra és tota una joia. Quin calendari més bell! La partitura del pas-doble preciós "el Bequetero" s'entremescla en el mes de gener amb l'edifici de l'Ajuntament de Cocentaina, engalanat pel Nadal, com si obrírem la festa agostenca amb la Diana, allí mateix, el moment tan esperat en què els Bequeteros iniciaran els seus balls de desfilada amb la graciosa obra... I baix, els dies sobre la partitura, i un refrany per cada dia...
Al febrer, les teulades del Raval i del Palau es mesclen amb les distintes edicions que es feren de "Paquito el Chocolatero" en el moment dels seus cinquanta anys, amb l'inconfusible logo que dissenyà el malguanyat Agulló de Cocentaina. El mes de març fa una mescla estranya: La font que té dedicada el pas-doble principal amb la partitura de Consuelito Pérez, obra sense títol que els fills vulgueren dedicar a sa mare, i un retrat sonrient de la mateixa Consuelito, una vertadera preciositat.
Abril, la torre i la muralla que es conserven a l'Alberri, amb les partitures setmana-senteres "Dulce Nazareno " i "A la Santísima Dolorosa". Maig, el monument a sant Hipòlit vora les primeres pàgines de "El Berebere"... un dels meus pas-dobles necessaris. La font del Mercat i la Torre de l'homenatge del Palau acompanyen el pas-doble "Rafael Ronda" el juny, i juliol s'enjogassa amb el Castell des del parc del Ferrocarril i l'obra "Bequeteros a rallar", que anuncia ja la proximitat de la festa... I l'agost fester? S'ilustra amb la casa dels morocristians socarrats, la portada de "Paquito el Chocolatero" de nou, un quadre homenatge al·lusiu i una imatge del completíssim i envejable arixiu musical contestà.
El setembre és representat pel pati de butaques del Centre Cultural "El Teular" i la partitura del "Tots menos uno", i arriba l'octubre amb la, per a mi, millor imatge: El Pla de la Font on viví la família Pascual Falcó amb sa casa i la placa que hi té dedicada, mesclada amb la partitura d'"Emilio el Chato". El novembre firer té reflectit el monument a la Fira de Tots Sants que realitzà el meu cosí Javi Sellés i la partitura de la marxa mora que Gustavo no acabà, "No m'ho puc llevar del cap" i que conclogué l'ontinyentí José María Ferrero.... I el desembre, l'interior del palau, amb l'escenari ocupat pel betlem tan modern que hi posa l'Ajuntament, i l'inici de "Buscant un bort"...
De bona veritat, tota una joia. El millor calendari, sense cap mena de dubte, que he vist d'enguany, i això que jo n'he fet un d'aquells que...
0 comentaris:
Publica un comentari