Acabarem del cap!

Ahir em va passar una cosa sorprenent que indica el nivell de burrera a què hem arribat amb açò de les presses, el tràfic, les aglomeracions... Com que he estat malalt, no he eixit de casa els primers dies de l'any i ahir em va tocar afanyar-me per veure si escrivia les darreres cartes als Reis i lograva els darrers segells...

Hi ha un carrer al meu poble que és famós pel desficaci en la conducció. Mentisc, hi ha més d'un, que ara recorde la barbaritat de la part baixa de l'Almaig i em corren calfreds per l'esquena... Jo, ara, em referisc a la vella carretera Villena-l'Alcúdia de Crespins, el carrer del Dos de Maig. Sempre, quan hi vas, les dobles files, els aparcaments incorrectes, la mota gent que passa, i ara l'accés directe des de Daniel Gil, la prohibició de pas en dies laborables per Pintor Segrelles i la concentració de gents i cotxes per entrar al Centre Comercial El Teler. Val.

Havia quedat amb una amiga per tal que em passara uns materials reials que m'havia aconseguit i jo li pagava religiosament, que no estem per a fiar res... I bé, quedem que quan arribe a la meua destinació li faig una perduda, ella passa i m'ho dóna en un moment... No va fer falta. Entre al Dos de Maig i me la trobe al costat. Anem avançant com podem, a penes uns metres. Ella davant, jo davant, poc a poc. En una d'estes ens quedem aturats junts, com que la cosa dura uns minuts llargs, baixem els vidres i em passa sense problemes la bosseta amb les coses demanades. Movem. Puja ella, puje jo, ens tornem a quedar quiets i junts. Parlem, trec els diners, tenim per a una bona estona, allargue el braç i li pague. Seguim avant, xerrant, ara tu, ara jo... Mentres tothome perdia temps i paciència, "mera" nosaltres...