No m'agrada això, gens, que hui acabe l'any, per més que aquest haja estat tant maldestre, i tornar a començar costera amunt, de nou gener, febrer, març... Crec que no m'ha agradat mai. La Nit de Capdany no ha estat mai feta per a mi, ni per les exigències socials ni pel seu mateix sentit de porta que no pot tornar-se a obrir.
L'única cosa que sí, que sempre m'ha fet il·lusió en aquest dia és la cosa aquesta, la facècia de l'Home dels Nassos. Però fa molts anys que no acompanye el meu germà ni el meu fillol a buscar-lo, i més anys encara m'acompanya mon pare a mi ni a la meua germana. Quan ma mare era menuda i l'home aquell venia a Ontinyent el darrer dia de l'any, anaven d'un hostal a l'altre, d'una punta a l'altra del poble, i passaven així el matí. Ara les presses, les previsions, les imprevisions... tot ajuda a què ni tant sols quede l'ombra de quan jo era menut, i si algú recorda el pobre Home dels Nassos, ja és per militància més que res, militància cultural no, militància en la recança.... L'Home dels Nassos, l'has vist? Té tants nassos com dies queden en l'any... En altres pobles eren més nassos encara dels dies que restaven, perquè no en contaven un, sinó que no hi havia cap, detalls de percepció... Com fos, jo sempre em tragava cullereta i mel...
I era creïble del tot, un viatjant de comerç de Barcelona, que deien que era, que venia a Ontinyent a vore les mantes del llavors florit tèxtil, com ho feien tants i tants altres al llarg de l'any... Ara els viatges són més fàcils, informàtiques, autovies... I nosaltres tenim massa pressa. Del germà, el Tio de les Orelles que ens visità ahir, menys enrenou escoltes encara... Acabarà la família? Sí, perquè no tenen presència en la descendència.
Arribarà algú a preguntar-me qui és aquell senyor de negre, amb un llaç vermell i una maleta, i amb tant de nas com de compàs que riu tranquil al meu Betlem, i que enguany es manifesta perquè no vol saber res de l'autovia ditxosa...
0 comentaris:
Publica un comentari