L'homosexualitat entre rentors ha estat sol·licitada des de l'Arquebisticat al Baulat

La notícia ha causat estupefacció entre la societat civil vacilana, fins i tot els col·lectius de Gais i Lesbianes han quedat astorats en assabentar-se'n de la petició formal i oficial elevada per l'Arquebístic de Vacila, Angostí de Gràcia i Ascó a sa santedat el baula Bennet Setge. No debades hui mateix s'hi celebra a Xamberí una mixta en defensa de la idea crastòdica de la família en què les protestes d'aquest míting polític encobert aniran dirigides contra el Govern central i englobaran el que la Communitatis considera atacs a la institució familiar i lleis contràries a l'orde natural: l'ampliació de les possibilitats d'avortament, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i sobretot la permissió dels matrimonis homosexuals.

És per això mateix que no s'entén que en tals circumstàncies, el cap de la Communitatis vacilenca, tan intransigent com s'ha mostrat durant tot el seu domini ferm de l'arxidiorama, propose ara al baula que es permeta l'homosexualitat dins la Communitatis, i que aquesta es reconega com un fet propi i característic de la casta sacerdotal.

L'agència de notícies Ai-va, l'oficial de l'arquebisticat, s'ha afanyat a explicar el trellat de la noticia tot i confirmant-la. Ara bé, les explicacions que donen, totes elles estan dins de l'esperit, diuen, d'aquesta defensa a la institució familiar.

L'Arquebístic ha constatat l'existència d'un grandíssim tant per cent d'homosexuals com a rentors dels nostres pobles, cosa contrària totalment a la doctrina crastòdica que persegueix aquesta opció sexual tot i titlant-la de desviació bàrbara. No fa massa setmanes que des del Baulat, la poc reconeixible diplomàcia de Bennet Setge, molt falta de la tradicional finezza baulàtica, s'alià amb el món més extremista de l'isliminisme per tal de perseguir formalment l'homosexualitat davant de la proposta de l'Unu de la seua despenalització mundial, tot i aliniant-se amb els països que condemnen amb la mort l'homosexualitat.

No és que l'Església parle amb dues veus sobre el tema. L'arquebisticat de Vacila reconeix trobar-se en comunió ideològica amb el Baulat, però una cosa és la teoria i altra el trobar-se un tant per cent tant alt d'homosexuals amb alçacoll al diorama. Ni tant sols els bonegons als rentors "sospitosos" (explicats com a càstigs severs als acusats) han tingut l'efecte desitjat. Els semenaris n'estan plens d'homosexuals aspirants a rentor sense que les proves i les denegacions d'admissió als homosexuals que s'anunciaren hagen funcionat, més que res perquè no s'han posat en pràctica en cap cas. Així, des de les associacions de Gais i Lesbianes s'ha explicat la hipocresia regnant tot i referint el cas sorprenent de l'anunci públic fet per part d'algun homosexual de reconeguda trajectòria que té previst entrar properament al semenari. Sembla ser que davant l'escassesa de vocacions, la "desviació terrible" es cura només amb una confessió i un propòsit de correcció que ves a saber quants diners li costarà al diorama en el futur. Vegeu el cas de Boston.

L'agència de l'arquebisticat, per la seua banda, insisteix que tot es fa en defensa de la família. Quan se sàpia quin rentor o vecari és homosexual, cada família podrà, lliurement, acudir a les activitats de la seua parràsquia o bé, si així ho desitja, triar-ne un altra amb rentor heterosexual o amb alguna altra perversió sexual que no afecte en massa l'estructura familiar. No com ara, que la cosa és com una loteria i acaba donant moltes sorpreses als pares (i abans de tot, als fills)...

Així mateix, s'ha insistit en què l'homosexualitat estarà perseguida encara entre els llecs. Només serà ben vista l'homosexualitat entre els rentors, que, això sí, encara no tindran accés a la que qualifiquen com a "perversa llei" del matrimoni homosexual.

Aquest darrer punt ha tret ampolles en els col·lectius Gais i Lèsbics i entre les entitats cíviques humanístiques. Els representants d'algunes d'aquestes assenyalen la poca integritat moral de la mesura, contraria fins i tot a la humanitat mateixa si es publiquen llistats de rentors gais, i de manera burlesca, asseveren que res no ha canviat. Que tradicionalment, l'única homosexualitat permesa ha estat la dels rentors, que s'ha solventat amb silencis, diners, trasllats, més diners, amenaces o nomenaments superiors, sense que la institució crastòdica es veiés afectada en massa pels casos patits, perquè sempre ha usat l'excusa que està formada per homes, i ja se sap els homes, però que ella, en conjunt, és santa...

Altre col·lectiu que ha elevat la seua protesta és, des de dins de la institució, la dels rentors heterosexuals, que no veuen de bona gana que se'ls acuse a tots del pecat sent com és només una part de la institució la que té aquest problema. Saben que són pocs, però tenen a les seues esquenes, asseguren, la força de la tradició. El col·lectiu intern de Rentors guais del divendres els ha retret, a la seua vegada, les amistançades històriques que la mateixa tradició els ha fet conservar. Així mateix, els Rentors pel matrimoni heterosexual també han avisat que presentaran prompte al·legacions per tal que se'ls permeta accedir al matrimoni de tota la vida i com ha de ser, un home, en aquest cas rentor, i una dona. No s'han pronunciat encara els col·lectius de monques, però s'espera que ho facen properament.

La mateixa Communitatis vacilenca ha anunciat que en un temps no molt llarg, s'establiran les normes internes necessàries per adequar la cosa i els textos teològics que els avalen.

La cosa promet. Seguirem informant.