Estimats tots que no acabeu de creure com és la gent que m'envolta: ací teniu un exemple de com se les gasten:
- Després de deixar-me a tall d'estaquirot, escoltant pel mòbil que l'havien feta i no m'havien avisat, refredat, aparcat i en la Fira, en la mateixa cridada de telèfon, la persona "X", em solta que cal que em prepare un altre "bolo" per vendre un producte que no hi ha en un lloc on ben clar m'ha quedat que no el volen. La meua resposta literal és "que no em dóna la gana, que qui l'ha armada que vaja i done la cara", en clara referència a la persona "X" que és, precissament, qui l'ha armada.
- A les poques hores, un amic i col·laborador m'avisa que ha rebut un correu electrònic on la persona "X" li pregunta si ell pot fer el bolo per mi, perquè jo no puc...
- Observeu, per favor, la diferència profunda entre el meu no voler -versió "no em dóna la gana"- i el meu teòric "no poder"... quin joc de la manipulació més barroer!
I ara digueu-me què faríeu vosaltres davant la cosa aquesta. Opcions:
- Pegar-li una bascollada a l'amic si diu que ell farà el bolo, per balòstia...
- Suspendre immediatament tots els bolos ja previstos i que treballe Rita (és un dir).
- Esgarrar el carnet de pertanyença a tal entitat que així treballa...
- Felicitar-me per tenir unes amistances tan peculiars...
- Aquella altra proposta que vosaltres suggerireu...
3 comentaris:
pas 1-Parlar amb l'amic a qui 'han demanat' fer el bolo i explicar-li l'assumpte (si és 'amic' ho entendrà).
pas 2- comentar en una reunió de tal entitat el cas com un cabàs que t'han fet i donar una mena d'ultimatum on els advertsques que ja no estàs pa moltes festes (mai millor dit).
pas 3- Anar espai a partir d'ara. Millor estar en el 'mogolló'd'enmig que no al davant rebent les òsties.
Deixa clar a la resta el teu "no em dóna la gana" i les teues raons.
Jo parlaria directament amb el senyor "X" exigint-li respecte.
I com diu l'amic banyerí, anar amb compte. No convé que pensen que sempre estàs ahí per sol.lucionar-los la papereta.
Ànims
Crec que té molta raó l'Adrià... I encara que tard (ja saps ara entre el menisc i la connexió...) ací tens el meu suport...
Publica un comentari