Presentem el Calendari al poble de la pau...

Sort que la presidenta de l'IEVA encara arribà a temps, perquè jo ho tenia molt clar. Eren les huit i mitja de la vesprada, l'Auditori de Salem tenia una bona entrada. Tot estava preparat, les projeccions de power point, el vídeo en la super tele de Juanjo, el faristol, la pancarta preciosa amb que ens ha obsequiat el senyor dissenyador, i cadascú amb una còpia del Decret d'expulsió dels Moriscos. Vaig premer el botó i començà la funció amb la projecció de les fotos aquelles de la Vall amb els escuts que férem per allò dels huit-cents anys de Jaume I...

Quina sort té Salem de posseir un centre com aquell. Amb un servei de llums i so tan ben dut. Tot un goig...

I de sobte entra Ximo Urenya amb un carro ferrat duent tres caixes de Calendaris, per fi...

Posem el vídeo que explica amb cants l'expulsió aquella ditxosa... S'allarga la cosa, però la gent està interessada, acaba i comence jo amb la projecció, Qverqvs Dixit, Photofinish, Ieva... i és el moment de l'Alcaldessa de Salem, que recorda que aquell, el poble de la pau, perdé tres villatges veïns en l'expulsió de gairebé tots els seus veïns, que enguany han recuperat els Moros i Cristians, i que moltes gràcies per la deferència. Gràcies? Al contrari, nosaltres ben agraïts que un poble tan magnífic ens vulga acollir... Mentre van passant fotos del poble i la festa, la presidenta de l'Ieva fa un repàs al que és el calendari... Nou anys ja... nou anys...

I em toca a mi. Comence nerviós per combinar el passi de les diapositives amb el joc de músiques i veus i la meua pròpia explicació. Ara toquen els Moriscos, i ara, presentar la portada. Com s'ha lluït Juanjo Alcaide... au, puja i explica el disseny: nét, polit, agradós... què més vols per una obra tan especial com és el nostre calendari? Que siga bonica, i enguany ho és, tant com l'any passat, més que els altres anys...

I em pose ja de ple a explicar els mesos i les referències fotogràfiques a la festa morocristiana. Veig com la gent de Llutxent s'emociona cada vegada que apareix el seu poble... Hi ha un comentari general en eixir la preciosa foto de Sergio Pomar en que en mig d'una gentada impressionant, Saül alça els braços per a dirigir "Chimo"... potser la millor foto que hem publicat mai al Calendari, junt a la del Vítol a Sant Blai de Bocairent de Juanjo...

I en passar el trangol dels escuts municipals que faltaven, arribem al cas de la cuina. Casimir se n'ix, com sempre... com mai. Treu el basquet de llata de palmera, ple de productes que usaven els moriscos i usem nosaltres i acaba deixant-nos damunt la taula una monjàvena espectacular i en tot el públic una sensació de felicitat inexpresable.

Víctor, tot vergonyós, ix a presentar els seus dibuixos i crec que es sorprén molt amb els aplaudiments sincers que li dediquen... I després, com que Abel no ha pogut venir, és Dani qui explica els dos extraordinaris mapes que publiquem. Dani també està nerviós, se li nota... han sigut uns mesos molt llargs de preocupació diària perquè un treball com aquest, tan complet com complexe, puga eixir a llum... Explica qui eren els Moriscos, on vivien i com passàrem de 137 pobles a 45 amb l'expulsió i a 35 ara... més els que vulguen venir amb les urbanitzacions que ens tocarà patir....!

I en acabar, la veu de Juli entonant meravellosament, i amb la carícia d'unes magnífiques fotos de Juanjo com a embolcall, l'Oració a la Vall magnífica, poderosa, arran de pell, de Salvador Jàfer, el més gran dels nostres poetes i persones...

I ja està, unes poques fotos més, els crèdits, agraïts com mai i una definició meua sobre el calendari... és l'amistat qui l'ha pogut fer... quina cosa més bonica en aquests temps de maror...

L'Ieva em sorprén amb un regal, un ipod crec que es diu... ara ho miraré. Jo no m'esperava res i m'emociona molt la cosa, tant com vore a la gent espectant per rebre els seus calendaris i per comprar-los. Tanta gent...

I en guardar-ho tot als cotxes, al vi d'honor excel·lent que ens preparava l'Ajuntament de Salem a la Llar del Jubilat... mare quines coques de pèsols i ceba més bones! I després de la conversa-aperitiu, el sopar.... deliciós. Al tio Àngel li puja i baixa la tensió, Jordi demana un altre plat de pebrassos, comença a ploure, ens partim tots amb la història del conegut follaoret comarcà que va a provar-se la sotana, l'Àngel Caigut rep una demoníaca cridada telefònica, com estan de bones les botifarres, record de temps passats, ix a col·lació el meu conte de les taronges i en un no res, ens trobem ja en petit comité a la lluïda casa dels germans Fenollar fent-nos la última i agraïda conversa. Tothom ix d'allí amb un llibre sota el braç i jo em sorprenc gratament, a més d'un article en el programa de festes de Salem d'enguany, tinc també un text sobre els Moros i Cristians tret d'aquesta mateixa pàgina carrasquera...

El meu admirat amic Benavent Benavent em diu sincer que li ha agradat el Calendari... malgrat que ni isca Quatretonda enguany!

M'ho havia dit des de bon matí. Hui anava a ser el dia perfecte...