Moltes gràcies... de cor...

Em permetreu que comence per Neus Aranda i la seua colla d'amics... Llegiren ací mateix que no teníem cap foto de Llutxent i sense pensar-ho, escannejaren les que tenien a mà i me les enviaren. Com no vas a estimar-te a gent així? És un tresor! Moltes gràcies per haver volgut participar en el Calendari. Ja veieu que Llutxent no és la punta oblidada que pregonen els vostres polítics. Els qui ens estimem la Vall tant ens emociona el vostre batec com el que nosaltres pretenem mantenir a cadascun dels nostres pobles....

Per Àlex Ordinyana i per Almudena Canet, un servidor només pot dir que té devoció, devoció certa. Són d'aquelles persones úniques que no tens la sort de trobar-te més en ocasions, en instants, d'una vida llarga... per això, l'estima que sent per ells la guarde en una caixeta menuda i avellutada per dins. Sense el seu ajut, constant, desinteressat i efectiu de totes totes, res del que hem arribat tindria el color que té...

I com dir gràcies a cadascun dels que heu estat ahi, ajudant, aportant, aclarint, convencent... Si no fos per les solucions ràpides i efectives de Pep Albinyana... Per l'estima i saviesa que emana Carme Doménech... i la tendresa en els mots i el capteniment de l'estimat Joan Sancarlos..., i la força que mostra Lluís Miquel Segrelles, que tants tràngols està passant... i la confiança absoluta que dóna Salva Sanchis... i el consell saberut, la crítica justa i la companyonia de Ximo Urenya... i l'esforç constant (que de vegades no entenc en absolut) de Maria Josep Garcia... i saber que tens a prop a Pep Alfonso, a Gemma, a Fani, a Talens, a Sarrió, a Bordera, a Abel... i la sempre present Arantxa Vidal, què faria jo sense la meua Arantxa? Tampoc no sé què faria un servidor sense el treballar a poc a poc (de trepa que diu Benavent Benavent) d'Àngel Canet, que prompte serà admés com a germà en el Monestir de Santa Maria de Nassiu, sempre que es recupere dels bacs que pega i que li han deixat unes cames d'aquella manera, un cervell privilegiat i un sentiment d'innocència, sabiduria i amistat que inspiren...

Moltes gràcies per deixar-nos reproduir l'Oració a la Vall al seu autor, Salvador Jàfer. Per a mi, no només el millor autor present en la nostra llengua. També és un model per a moltes coses davant la vida com va i com ve. I aquesta obra seua, per a mi i per a molts, és com una experiència mística de la nostra quotidianitat... l'himne escrit del nostre horitzó sentimental.

Ai Casimir, les punyalades que ens farà la vida... Però tu sempre tant jovial, tan humil, tan bell... què hi ha al món millor persona? Gràcies pels teus millors textos i per la teua humanitat...

I moltes gràcies a una nova coneixença, Víctor Ferrero, l'obra del qual m'ha encisat... a la teua disposició pel que faça falta! I ja saps que, quan vulgues, tenim molta feina que fer...

I també, totes les gràcies del món per a l'amic impacient i nerviós que com no et calmes t'arrearé una bufetada lingüística... Dani Alfonso és un dels pilars de la cosa aquesta i no hi ha paraules per agrair-li l'esforç, el patiment també, i la dedicació. Ja van assenyalant-te com el meu successor en aquestes cuites ara quan jo passe a treballar totes les fanecades personals que sabem que és hora que traga de guaret...

I finalment, deixeu-me que vos parle d'una persona amb dos collons. Quan he necessitat algú per fer cap cosa bonica hi ha molta gent que pot aportarun agradós gust estètic. Però a més d'un gust excepcional, una professionalitat indubtable unida a un art mirífic gens exempt d'una sornegueria casolana i informada i, com no, amb una capacitat de treball i d'amotinament admirables, ací està Juanjo Alcaide (sempre que no s'estiga fumant damunt...). Ha estat la sort qui ha fet que aquest madrileny de Carabanchel haja acabat per aquestes terres nostres i no haja volgut dimitir de la seua condició d'artista ni de dignificador del seu treball. A través dels seus ulls, i de fa anys, em cure de la burrera-bromera de la nostra cultureta senyoreta, i espere que amb la realització del més complicat dels nostres calendaris, la gent de per ací comence a coneixer-lo, tant a ell -una persona magnífica-, com al seu treball. La gent de Bocairent ja comença a saber que, darrere les fotos, hi ha la plasmació de l'ànima...

Gràcies a tots els que m'heu aportat. El Calendari té això, que és fruit de molts pares i mares. Potser per això és tan bell... ja ho he dit, perquè naix de l'amistat aquella que no es pot pagar de cap manera...