Freda, molt freda, i ràpida també. Si vos sóc sincer, demà em pille la manta i, si no plou massa, a vore ben vist el bou, perquè els animals, ben nobles, prometen bona cosa d'emocions, però l'oratge, ai l'oratge, que se't clava entre els descosits i t'erissa la pell i t'escorxa a poc...
La resta, com sempre, mestratge dels emboladors, admiració del públic que omple la plaça (continue pensant que va ser el millor invent, això de passar l'embolada a la porta de l'Ajuntament Vell), i un comediment major dels periodistes davant el públic (amb l'excepció d'eixe fotògraf de sempre i que tots sabeu, que després et sorprén que sent el que més es planta i fot els paisatges de qualsevol festa al poble, les seues fotos no siguen ni de llarg les millors).
M'agrada aquest primer dia, quan el sol va posant-se i cada vegada trobes més gent, i més samarretes diferents, i retrobes ja a gent que fa temps que no veus i encetes curtes converses de reafirmament de la coneixença. Però hui feia fred. Per això, me n'he pujat al corral del bou i allí, xarrant amb Bea i Salveta que em guardaven lloc, hem esperat el gloriós final, quan el bou s'enganxa amb el darrer arbre del Camí dels Carros i acaba entrant depressa al local aquell i la gent aplaudeix de valent, esperant que demà i despús demà siguen els dies més memorables de l'any...
0 comentaris:
Publica un comentari