Firaires...

Ja sabeu que tinc un profund esperit de firaire, per això, ara que em trobe ja millor de la malaltia aquesta del corcó, m'abellia baixar a la plaça de la Concepció a veure com anava allò de la IX Fira Gastronòmica, i de pas, a vendre uns quants calendaris. Com que a la setmana que ve no podrà ser la cosa en la veritable Fira...

Molt cómoda la paradeta si no fos pel fred als genolls al final de la vesprada, i molta gent, i més coses venudes que no creuria jo. Gent que s'alegra de veure't i gent que et gira el rostre o passa dissimulant no veure't i depresseta. Gent que veus de lluny com et veu i que volent parlar-te no et parla. Gent a la que fa molt de temps que no veus i que t'alegra o et fastigueja. Gent que no fa ni desfà, però tota pedra fa paret i tota paret fa marge, i per això, te n'alegres que vagen enduent-se calendaris...

És tota una experiència, això de les Fires. Hi ha dues que em quede per divertides... com va jurar un alcalde comarcà que la Presidenta de l'IEVA incumplí la promesa de no vendre calendaris abans de la presentació de Salem, i aquella dona major que jurava i perjurava (tot va de juraments, vaja... veus com és millor no jugar a eixes coses que aniràs directe a l'infern...!) que a l'altra banda de la fira hi havia una paradeta on venien els mateixos calendaris que nosaltres, a un euro, però que ella no l'havia agafat perquè clar, estaven banyats... mare quanta imaginació sostinguda sobre una mentida que, en pillar-te, et du a una altra de nova que encara t'estacarà més en el fang...

I el confirmar el costum que hi ha a la Mancomunitat (contat per extreballadors de tot rang i condició) d'entrar al lloc de l'IEVA i recollir pebrassos calendarials gratuïtament. I el cada vegada més escàs goig de parlar amb algun alcalde de la comarca que s'enlaira sol... i el callar obligatòriament, o dir la veritat a mitges quan et diuen que com que només tres fotos d'aquell poble...

(en la imatge, la paradeta de l'IEVA, atesa per Rosa i per Jordi. Una meravella de persones...)