
Això que cadascú conta la fira com li ha anat, ja sabeu que és cert del tot. Especialment a bou passat és quan les coses se saben. El que passa és que no cal ser massa imbècil, i cal més llàpis curt que memòria llarga per tal d'anar apuntant en la llibreta vital les coses necessàries per tal de no tropessar de nou amb la mateixa pedra despús-demà mateix.
I així i tot, animal de costums com som, tornarem a caure... però és que aquest cap de setmana, deixa rastre, i profund, en el devenir, vos ho puc ben dir. Perquè hi ha coses que no...
- Sergi, la pròxima vegada que tingues que estar-te un dissabte per la nit, a les quatre del matí, fent el sompo per Bocairent, recorda sant Vicent Ferrer i disposa d'una moladeta. Millor una manta, que tapa més...
- Ep, mestre, quan cal gitar-se, cal gitar-se, i ja pot esperar qualsevol cosa que puga fer-se a la setmana que ve..., oblida't dels refranys que repeteixen per a motivar-nos a fer coses que els propis autors o citadors no farien.
- Escolta, quan una entitat et regala un ipod, però a la setmana que ve suspén la seua presència el dilluns de Fira i no et diu res de res, i tu et presentes a fer feina a la paradeta després de deixar altres opcions personals aparcades, o bé aprens a escaquejar-te com fan tots i sense remordor, o fes el favor de no acceptar regals que resulten enverinats. I si és possible, cerca sempre l'antídot: passa de tot!/ que treballe Rita!
- La propera vegada que algú, amic, familiar inclòs, et demane algun favor personal (foto, text, participació en un centenari, discurset en un premi, presentació imprevista d'un calendari i tutti quanti...), passa pressupost previ. Veuràs com no hi ha una segona petició.
- Fes el favor de no confiar en cap Fira ni firaire, i passa urgentment per una sombrereria per tal d'adquirir una gorra que t'evite disgustos aquest abans d'hivern.
- A la pròxima festa, condueixen els altres i beus tu...
- I recorda que tens una cosa que es diu dignitat. I al primer que te la torne a fer, siga en fotos per a un calendari que no coneixes, siga en tràfec de currículum perquè no hi ha collons de demanar-li'l a l'interessat, deixa'l retratat en aquest bloc. És a dir, redueix dràsticament el nombre de cridades al mòbil i de missatges a l'emaïl... Ah, i com que tu no tens la culpa que un poble només isca representat tres vegades en el teu últim treball... que vaja a donar la cara i a rebre les carícies agrejades qui l'ha feta. Ja està bè, hòstia...!
- I ei, la propera, amb noms i cognoms...!
- I una última cosa. Fes prompte que el teu últim treball siga el penúltim!



2 comentaris:
bueno...ja almenys puc caminar, un dia quedem per a prendre algo i xarrem :D
Si no fóra per que et conec... diria que no pot ser... però ja veig que al món hi ha "dimonis"... Bon dia...
Publica un comentari