Ernestina?

Sempre m'he preguntat pel gust que tenia mon tio Vicent "Ministre", que en pau descanse, a l'hora de posar els noms als fills. Sempre m'ho he preguntat d'ell i d'aquells que tenien família llarga... perquè quan la mare de mon pare arribà al fill número huit, què li feu triar el nom després de tanta decisió anterior?

Però és que el cas de mon tio Vicent "Ministre" és molt curiós només en un cas, el de ma tia Erne, que va naixer tal dia com hui, el dia de sant Ernest. I clar, d'Ernest, Ernestina... però, i per què serà? No era l'home massa de sants, va a ser que no... S'havia acabat la imaginació? Això mateix era imaginació llavors, o moda? Tenint en compte que encara no havia posat el nom de la patrona del poble a cap filla (se l'enduria l'última de totes), ves a saber perquè ho faria l'home... I més, sabent que tenia en ment un nom ben interessant, Lara, que li venia de la banda sonora de la pel·lícula aquella del Doctor Zivago. Però igual era molt atrevit (a Ontinyent va ser el nom d'un cinema i tot)... Però hi ha la justícia històrica, i al final, el nom de Lara qui l'ha acabat portant?, la filla de ma tia Erne, la meua cosina Lara ("que me estará leyendo i a qui li estiraré les orelles per no haver-me enviat la foto de sa mare que em va dir... mira quina m'ha tocat posar! No voldries que posara la de la cafetera!?").

Au, "sargento Vara" (sempre li han dit així a ma tia, dona de caràcter, sí, - sent "Ministra" i "Carrasca"....-però també dona preocupada al màxim perquè tots els qui estan al seu voltant tinguen tot allò que necessiten i, així, guanyen en felicitat...); que passes un molt bon dia!!!! I molts anys que puguem felicitar-te!!!!!