"Bou per a coixos"

Xe, que la idea aquesta del bou per a coixos ha resultat tota una experiència. No sé a hores d'ara si caldrà institucionalitzar-la o què, però ausades que la cosa aquesta de la reunió d'amics, alguns d'ells amb problemes temporals de menisc o esguinxos d'aquells tant molestos com impedidors, va quedar molt bé.

Potser el fred és el que em va apagar a mi, perquè per molta estufa que tinguem i tot això, una casa en la Vila d'Ontinyent sempre és una casa en la Vila, freda i humida. Sort que la gent de la Confraria és tan especial com amable, veus?, encara han tret una antena portàtil que vaig mercar ahir a Cocentaina i que funciona prou bé a no ser que vulgues veure la televisió d'Ontinyent (sense veu tot el dia, que mareja pel què diu i per com ho diu...). Res, fem el recompte: El senyoret Mórrison, el tio Àngel Caigut i sant Juanjo Alcaide per a dinar (Àngel renyons de masero, Mórrison petxuga de pollastre al forn amb creïlles, jo uns espaguetti i Juanjo un entrepà d'última hora), i per a postres, mandarines, nous, mantecades, Daniel Alfonso, mossén Àngel Canet i Ximo Urenya... i molt d'herbero.

I tots ben distribuïts en les dos cases confrares (les dues han d'estar obertes per obligació, per si és necessari que entre algú, especialment la gent de la corda del Bou, que això és sagrat!) i vinga a esperar l'animal, que és mansoi i no va massa depressa excepte quan corre al davant nostre, que gairebé ni el veiem... Ritual acomplit, anem baix a seguir amb l'herbero i a petar conversa sobre el cel d'un paisatge fred però impressionant, el riu ple, davallant tranquil, el pont de Santa Maria... La tele ens diu el que ens confirmarà després Salva des de la corda... poca cosa enguany el bou, una enganxada a un de la corda a la plaça de Dalt i un bon esglai quan vora cent persones no han pogut entrar per la barrera (mai millor dit això de barrera) del Clot i el Bou s'ha acostat cap allí: "es movien com si fos un sol cos, les gents espantades, intentant defendre's", paraula de Salva.... Avorrits i mansois els animals, però no la conversa, que ha afrontat alguns temes fotuts tot i inquirint-nos la nostra opinió, cosa que ha esdevingut un fet catàrtic del tot, especialment quan, ja a meitat vesprada, els més joves han fugit a les carpes (a beure més no, però sí a lligar un refredat) i ens hem quedat Àngel Canet i jo tot i mantenint conversa molt més seriosa i explicativa... Hem acabat cridant un fum d'amics que anaven a la manifestació de València, i cap d'ells no havia anat tampoc... som uns irresponsables?

I en tornar aquells de les carpes, contaven i no acabaven, tot ple a cormull, tot divertit, tot ample... a sopar, que fa fred, i de tant de fred que fa, les hores passen en excel·lent companyia i rialla, però les forces se'n van anant i hi ha qui encara té una hora de cotxe. Bona nit, i menut dia el del Bou pels coixos.

A la setmana que ve, altra vegada ens reunirem. Serà a Otos per a celebrar el memorial Àngel Canet. Ell, a eixes hores, estarà tot sondat a l'Hospital 9 d'Octubre de València, que l'operen de l'altre menisc, l'home...