Passa el Cuc...

.

De les festes de Sant Rafael d'enguany, només he pogut vore la retreta i el castell de focs... Té raó Saül, no només és que la festa ha canviat i no m'ofereix res que puga interessar-me, sinó que afegisc a més la meua visió memorística, m'he quedat amb una festa intensa i gran, que era molt atractiva pel veïnat i eminentment reivindicativa. Els temps, però, tot ho temperen, ara tot té un valor diferent -i caríssim-.

Així i tot, estic ben content. Després de tants anys, he tornat a vore la Retreta, i m'ha encantat que hi participara tanta i tanta gent... i clar, com que era la primera Retreta d'Abel, l'hem viscuda més intensament encara... Ell flipava amb tant de color, amb els dolçainers, amb tot... i jo, m'emocionava en tornar a veure el Cuc, tants anys com feia que no...
A l'endemà, després del dinar familiar, hem estirat la vesprada ajudant el meu germà a acabar un treball complexe... mai hauria dit que puguérem riure'ns tant fent feina seriosa... i clar, ha passat lluny la processó i s'ha fet l'hora del castell, que ara s'ha reconvertit en mascletà nocturna. Molt interessant la proposta...

I tot s'ha acabat. Xim pum.
Malgrat tot, encara una cosa. Un agraïment renovat a la gent que, malgrat tot, encara es bolca en l'organització de la festa, per mantenir-la amb vida i provar de renovar-la. Algun dia, no crec tampoc que falte molt, quan les cordes que regeixen la vida aquesta que portem ho tinguen a bé, la festa tornarà a ser el que era, i més... Deixem que passe el temps. Fins l'any que bé, i de nou gràcies...