Maldats...

.

Són les onze i mitja de la nit. Fa fred. Arribe de treballar molt tard. Hem avançat feina com mai, aquesta vesprada...

Tire a entrar pel portal de casa i em fixe que en la meua bústia ja no hi ha ferro protector. No m'estranya. Ja m'havia passat que un algú l'intentara forçar. Aquesta vegada, però, no queda ni el ferro ni res. M'ature i ho mire amb curiositat. Ha estat arrencat a forçades, i mera que ho tenen difícil de com està ficat. Qui ho ha fet, ha posat els seus sentits en fer aquest mal gratuït, un mal com tants altres que pot fer qualsevol i quedar satisfet d'esperit i del tot impune. És inútil també el veure qui és qui t'ha pegat. Algun dels tants alumnes de l'IES veí que passen per ací i s'entretenen, les veïnes catòliques que tinc al cantó de casa... no serà perquè tinc la quatribarrada penjada al balcó perquè són les festes del barri, que altres dos veïns meus també en tenen i conserven la bústia intacta... Algú que li feia falta llegir la meua correspondència i assegurar-se que algú la puga llegir demà... Pot ser tanta cosa inimaginable...

Demà taparé la boca tan oberta i sense dents de la pobra bústia com a mesura preventiva, que espere que el carter col·labore en la cosa en veure que la tinc trencada, la tapa, i parlaré amb el Cap d'escala per a veure on puc comprar una tapadora nova.

Pitjor podria ser, com quan em varen esclafar la porta esquerra del cotxe, com quan em van robar el radiocasset, com quan em van trencar el vidre.... no? Hui mateix un amic m'ho contava, li han trencat de bon matí la lluna davantera i li ha tocat conduir d'aquella manera. És autònom. No anava a frenar-se per això...