Entrada Cristiana: Sergi toca el cel...

"Després dels Maseros, desfilaren els Creuats i la filà Almogàvers, que donava pas al seguici de l’Abanderat Cristià, Antonio Soler Vázquez, i de la seua filà, els Gentils. S’iniciava el boat amb l’entrada de la Bandera Cristiana i de l’Ambaixador, seguits per un grup de genets a cavall que ens oferiren un bon nombre de passos i cabrioles abans que avançara l’esquadra formal de la filà.
Una mena de mercat medieval precedí a l’aparició de la carrossa de les Rodelles, custodiades per dues grans armadures sobre una plataforma amb doser. Després, aparegueren uns imponents guerres a peu, lluint unes fabuloses maces, i un ballet en què unes dames formaven una creu amb els seus mocadors rojos. I tot seguit, una carrossa que representava de nou una porta, duia al Banderer Cristià i a la seua dama fins el Pla del Palau.

El vestit d’Antonio Soler era una autèntica preciositat. Guerrer ric i solemne, amb tonalitats marrons i verdes i brodats al final de cos i mànigues, i molt de ferratge al pit. La capa verd intens i un penell d’elegants plomes negres al cap feia referència tant a la filà Gentils com al patró de Cocentaina, Sant Hipòlit Màrtir.

L’esquadra de negres, tota ella formada per dones, molt elegant i vistosa, però també potser massa semblant a la que tancà l’any passat l’entrada, donà per conclosa la participació dels Gentils en l’entrada d’enguany, en què havien estat acompanyats pels músics de l’Agrupació Musical El Serpis d’Alcoi, de la Unió Musical d’Albaida i de la de Bocairent.

Els Contrabandistes i els Cavallets de la Cavalleria Ministerial alçaren bona cosa d’aplaudiments al seu pas pel recorregut d’una entrada Cristiana que amb ells acabava amb un retard de vora un quart d’hora sobre l’horari establert".

Ei, que sí, que vaig tocar el cel per cosa de cinc minuts. Però no penseu que siga per res del Bandera Cristià, que per a la quantitat de gent i l'esforç fet, la cosa és més que meritòria... Només que se'm va cumplir del tot un desig íntim...

... És cosa del meu germà... Em vaig emocionar molt quan estrenà, i jo incrèdul pel que escoltava, la seua primera marxa. Vaig plorar amb la primera capitania a Alcoi, vaig flipar amb l'Abenserraig a Ontinyent. Ara dirigirà "Chimo" al seu poble... però malgrat concerts, presentacions i altres històries, em faltava una cosa... Veure, escoltar, sentir entrar una filà de Cocentaina al Pla amb una marxa de Saül. Això només, ja veieu amb què em contente... I res, la marxa fou "Signum", i damunt amb els Almogàvers....! Vaig deixar el micro i els vaig dir que anaren fent, que m'acabava d'agafar un atac de voraviu... Direu el que voldreu, però per a mi, va ser la glòria allò. Pensar com estarien d'orgullosos tots els meus, els que no he conegut i els que se m'han fugit.... Per darrere em van tocar. Estaven allí també els meus pares, tan orgullosos com jo. Més és impossible. Tan impossible com fer-vos comprendre el que per a nosaltres significava allò...